Un 81,8 % dels catalans es considera infeliç, per damunt dels gallecs i asturians, mentre que càntabres, aragonesos, bascos i de la Rioja són els espanyols més feliços, segons el nou baròmetre IndexLife, que mesura l'estat d'ànim i el grau de preocupació dels espanyols.
Aquest baròmetre indica que mentre un 81,8 % dels catalans diu ser infeliç, només un 3 % afirma ser feliç i un 15,2 % diu que està al 50 %.
Catalunya, Galícia, Astúries i Canàries són les CCAA que registren un major percentatge de persones infeliços, segons el baròmetre IndexLife, la primera onada del qual posa de manifest la incertesa, irritació i descontentament amb el qual viuen la majoria dels espanyols.
El baròmetre IndexLife és una iniciativa conjunta de l'Institut de Prospectiva Internacional (IPI), del Grup Cofares i de l'Agència EFE. El disseny del qüestionari i la coordinació de l'estudi està dirigit pel professor de Sociologia Juan José García de la Cruz Herrero.
Aquest projecte ha estat presentat avui, a la seu del Grup Cofares, pel president de l'IPI, Jesús González; el president d'EFE, José Antonio Vera, i el director de Desenvolupament i Negoci de Cofares, Angel Ramos.
El sondeig que dóna base a l'estudi -que ha exposat i explicat García de la Cruz- s'ha realitzat en 608 oficines de farmàcia de tot Espanya entre el 19 i el 30 de maig; la segona onada es donarà a conèixer a final de setembre. El seu caràcter és trimestral.
La feina prèvia i les entrevistes finals ha estat realitzades per Cofares Estudos y Servicios.
IndexLife pretén establir la tendència de les preocupacions dels espanyols i avalua l'estat d'ànim de la societat, des de sensacions com la felicitat, la irritabilitat, el descontentament o la incertesa.
La seva anàlisi se centra en la percepció de la qualitat de vida, el medi ambient, la salut, l'educació, la investigació, la solidaritat i els valors democràtics, entre d'altres indicadors.
Catalunya (81,81 % d'infeliços), Galícia (76,92 %) i Astúries i Canàries (tots dos amb el 75 %) encapçalen la llista de comunitats autònomes amb major percentatge d'infelicitat, seguides d'Andalusia, Balears, Madrid, Navarra, Extremadura i Castella-la Manxa, amb més del 50 per cent; la resta de les CCAA estan per sota.
Les dades mostren que, en l'últim any, s'ha incrementat el descontentament amb la qualitat de vida a totes les CCAA, igual que la irritació i la incertesa.
La comunitat catalana també se situa entre les comunitats, després d'Astúries i Castella i Lleó, on es percep que ha augmentat més el grau d'irritació.
Un 83,33 % dels catalans creu que la irritació ha crescut en l'últim any.
Aquest baròmetre ofereix, en una escala de 0 a 5, el grau de preocupació sobre diferents qüestions.
El futur dels serveis sanitaris inquieta tot Espanya, però on més a Astúries, Canàries, Castella-la Manxa, Madrid i Balears.
L'educació, la sanitat, la investigació i la innovació tecnològica són els assumptes principals sobre allò que l'enquesta planteja com a prioritat un esforç a millorar amb vista al futur.
El segueixen aspectes com l'habitatge, el medi ambient, la igualtat entre dones i homes, l'extensió dels valors i principis democràtics i la solidaritat amb els més desafavorits.
També preocupen, però menys, la millora de les infraestructures i la recerca d'objectius comuns a tot l'Estat.
El clima preocupa especialment a Canàries, Astúries i Balears, i el soroll sobretot a Catalunya i Balears.
Juan José García de la Cruz ha explicat que han decidit no oferir una dada general de mitjana de tots els espanyols perquè no ho valora com a significatiu.
Segons la seva opinió, és possible que les dades que recull IndexLife quant a l'estat d'ànim dels espanyols estigui en el seu llindar màxim després de sis anys de crisi econòmica; la seva evolució es veurà en els futurs baròmetres.
El president de l'IPI, Jesús González, ha explicat que l'objectiu és conèixer "la tendència i el grau de la temperatura en temes sensibles" i ha manifestat que no hi ha una percepció social homogènia.
El president d'EFE, José Antonio Vera, ha indicat que aquest tipus d'estudis, de rellevància social, poden ampliar-se a l'àmbit europeu i al llatinoamericà.
