«La vida és com anar en bicicleta€per mantenir l´equilibri has de mantenir-te en moviment» (Albert Eistein). Les petites alteracions de la salut són molt freqüents en la societat moderna i de fet solen expressar-se de maneres molt diverses, en forma d´insomni, fatiga, dolor articular, sobrepès, ansietat, etc€, i moltes vénen donades per uns hàbits que poden alterar el nostre estat de salut o, si més no, no afavorir-la.
Segons l´OMS, en l´actualitat en països desenvolupats com el nostre la pèrdua d´activitat física està generant uns índexs de malalties musculoesquelètiques, neurodegeneratives, cardiorespiratòries, oncològiques i endocrines per sobre de les malalties generades pel tabac. Aquest fet implica la necessitat de revisar la nostra condició de salut abans que s´estableixi la malaltia o quan es vulgui recuperar els nivells de benestar perduts amb anterioritat.
L´equilibri és un signe que ens permet identificar la pèrdua de condició física i es converteix en un indicador fiable del deteriorament en la capacitat de moure´s i funcionar. A través de plataformes de pressió i un treball sobre pantalles interactives podem conèixer-ne la causa i orientar de cara al millor tractament possible.
De la prova de Romberg a la Wiifit. La prova va ser descrita per primera vegada per Moritz Heinrich von Romberg i aplicada a pacients neurològics que mostraven més inestabilitat en la foscor. Ja a final del segle XX, s´amplià la seva utilització en totes aquelles persones que es queixaven de mareig, sensació de desequilibri o havien tingut caigudes. En l´actualitat, la prova de Romberg ens permet també identificar l´estat de salut a partir de variar el control visual i la superfície de suport, estable o més inestable, i traslladar-ho a plataformes més mèdiques o lúdiques com la Wii-fit.
La prova de Romberg es realitza a peu dret sobre plataformes d´avaluació, situant els braços al llarg del cos i amb una pantalla de referència per iniciar la mesura. El test consta de 4 fases de 30 segons de durada, on es combina el control visual (ulls obert, ulls tancats) amb la variació de la superfície d´equilibri inicialment rígida per variants més toves o encoixinades. Per poder realitzar la progressió del test es verifica abans la comprensió de l´exercici i les condicions òptimes de la persona per poder realitzar-la.
Gràcies a aquestes variants podem saber:
1) Si amb els ulls oberts, dret sobre una superfície estable, l´equilibri no és bo, es podrien sospitar alteracions del sistema nerviós central com una afectació del cerebel que hauria de ser reavaluada per un neuròleg.
2) Si amb els ulls oberts, sobre una superfície inestable, l´equilibri no és bo, la prova ens dóna pistes d´una possible l´alteració propioceptiva o, el que és el mateix, la pèrdua de centralitat del centre de gravetat de la persona fa que no reparteixi el pes de manera equitativa, possiblement per una lesió antiga mal curada o mals hàbits posturals que estan condicionant la forma de moure´s.
3) Si el tancament dels ulls, dempeus sobre una superfície estable, provoca un empitjorament de l´equilibri, llavors la prova ens indica que el pacient és excessivament dependent de la seva visió. Aquesta realitat portaria a sospitar possibles alteracions del sistema vestibular, és a dir, del correcte funcionament de l´orella interna, i per tant la necessitat de ser valorat per un otorino, o bé alteracions psíquiques com l´ansietat o la depressió, aïllades o combinades amb malalties com la fibromiàlgia o altres malalties reumàtiques, que faria aconsellable la covaloració del nostre servei de psicologia clínica.
4) Si el desequilibri apareix sobre una superfície inestable amb els ulls tancats, reforçaria la sospita de l´alteració musculoesquelètica prèvia, i remarcaria encara més la font de la debilitat, i per tant la necessitat d´una exploració profunda per part dels serveis de fisioteràpia.
En resum, l´avaluació de l´equilibri ens dóna una font orientativa diagnòstica per guiar pel que fa a la millor prescripcions per al manteniment de la salut o el control de la malaltia.
