L'asma és una malaltia crònica que es caracteritza per atacs recurrents de dispnea i sibilàncies, a més de dolor al pit i sensació d'ofec i tos. Es calcula que a tot el món prop de 235 milions de persones pateixen aquesta patologia, de la qual avui es commemora el seu Dia Internacional.
A Espanya, aquesta malaltia afecta el 5% de la població adulta -amb majoria de dones-, i al 8-10% dels nens, segons dades de la 'Guia Espanyola per al Maneig de l'Asma per a Pacients', encara que podrien ser molt més altes, ja que segons l'Estudi Europeu de Salut Respiratòria, un 52% de les persones amb asma al nostre país no han estat diagnosticades i fins a un 26% d'aquestes no rep cap tractament, tot i patir símptomes amb freqüència.
Quan es produeix una crisi asmàtica, el revestiment dels bronquis s'inflama, el que provoca un estrenyiment de les vies respiratòries i la subsegüent disminució del flux d'aire que entra i surt dels pulmons. Encara que algunes causes i desencadenants són comuns a totes les persones que pateixen asma, hi ha també diferències individuals, de manera que la severitat i freqüència d'aquestes crisis varien d'un afectat a un altre. En aquest sentit, en alguns casos els símptomes es poden desenvolupar diverses vegades al dia, mentre que en altres casos els atacs són menys freqüents.
Tot i que la predisposició genètica és el factor més important que influeix en l'aparició de l'asma, encara avui es desconeixen les causes exactes que provoquen aquesta malaltia. En qualsevol cas, sí que són coneguts els factors de risc que causen aquestes crisis.
Entre ells, destaquen per exemple la presència d'al·lèrgens en espais tancats (àcars de la pols, contaminació, animals domèstics), al·lèrgens en espais oberts (pol·len, floridura), la menstruació, fum del tabac, substàncies químiques, infeccions víriques, fàrmacs com els antiinflamatoris no esteroïdals (AINE), aire fred, emocions extremes d'enuig o por, realització d'activitats físiques. A mesura que la malaltia es fa més persistent i la inflamació més progressiva, altres factors contribueixen a la limitació del flux d'aire: l'edema de la via aèria, la hipersecreció de moc i la formació de taps espessos compostos per exsudats cel·lulars i restes mucoses.
Malgrat que es tracta d'una malaltia crònica i que en general no té una cura definitiva -tot i que de vegades s'aconsegueix la remisión-, un tractament apropiat permet tenir sota control aquesta patologia i per tant millorar la qualitat de vida dels afectats. Normalment es tracta de tractaments farmacològics que de forma habitual es prenen mitjançant inhaladors, encara que també és possible controlar la malaltia mitjançant l'administració de vacunes que continguin el al·lergen responsable de l'asma.
Hi ha una sèrie de consells i recomanacions que poden ajudar els afectats a controlar l'asma. Per a la doctora Aurora Garre, assessora mèdica de Cinfa, les recomanacions més importants són aquestes:
1. Evita els al·lèrgens que més t'afectin. Has de mantenir el teu entorn lliure de les substàncies que poden empitjorar la teva asma, com la pols, els àcars, fongs o el pèl dels animals. Recorda també que al voltant del 10% dels adults asmàtics són intolerants a l'aspirina i als antiinflamatoris no esteroïdals com l'ibuprofèn.
2. Realitza exercicis respiratoris habitualment. Aprèn i practica de manera regular exercicis que t'ajudin a controlar la respiració i l'ansietat quan arribi una crisi. Si aquesta es produeix, pren la medicació, busca una postura còmoda -generalment assegut amb els braços recolzats en una taula o barandilla-, relaxa't, treu l'aire amb els llavis frunzits i respira sense ansietat, servint-de l'abdomen.
3. Sí a l'esport, però amb precaució. Que l'asma no et limiti a l'hora de fer esport, però sempre realitza exercicis d'escalfament i estirament abans de començar a practicar qualsevol activitat física i incrementa poc a poc la intensitat de l'exercici, per tal de preparar les vies aèries per l'esforç . Has de saber que els esports en ambients humits com la natació o en sales tancades i càlides estan més indicats per als asmàtics. Si pateixes asma d'esforç, el teu metge pot recomanar una medicació específica.
4. No fumis i allunya't dels ambients amb fum. El tabac és un dels desencadenant de l'asma, perquè incrementa la inflamació bronquial. Per tant, no fumis i tampoc permetis que ho facin a prop teu.
5. Emporta't el sentit comú quan viatges. Sempre que l'asma estigui ben controlat i sigui estable, una persona asmàtica pot viatjar com qualsevol altra, però ha de portar sempre els seus medicaments habituals, el pla d'acció per escrit que ha elaborat amb el seu metge i els medicaments que pot necessitar en cas d'empitjorament o crisi.
6. Pren tots els dies la teva medicació, fins i tot encara no pateixis símptomes. Per aconseguir controlar la teva asma i gaudir d'una bona qualitat de vida, és molt important que prenguis la medicació que el teu metge t'hagi prescrit en la dosi, freqüència i durada indicades.
7. Mai abandonis el tractament pel teu compte. Comenta al teu metge qualsevol dubte que puguis tenir sobre com seguir -o els teus possibles temors davant efectes secundaris -molt poc probables-, però mai deixis de prendre la medicació per iniciativa pròpia.
8. Consulta sempre al teu metge abans de prendre nous fàrmacs. Mai t'automediquis i informa al teu metge de noves prescripcions que altres especialistes hagin pogut indicar. En tot cas, comunica sempre al teu farmacèutic, dentista i metges teva condició de asmàtic.
9. Aprèn a fer servir bé el teu inhalador. Els passos són: obrir el dispositiu, preparar-(agitar-lo, rotar-lo o carregar), buidar els pulmons d'aire, bloquejar la respiració, col·locar l'orifici de l'inhalador a la boca, inhalar a fons, contenir la respiració de cinc a deu segons i tornar a respirar amb normalitat. Si el medicament conté corticoide, has de rentar-te la boca en acabar.
10. Aprèn a reconèixer i actuar davant les crisis. Demana al teu metge que t'ensenyi a detectar els símptomes d'empitjorament -per al que de vegades pot ser necessari un mesurador de flux espiratori- i elabora amb ell un pla d'acció escrit, que t'indiqui amb exactitud com has de reaccionar en cas d'una crisi greu: augmentar la dosi de medicament, prendre un altre nou o acudir a Urgències.
