Constitueixen un tipus més dins de les fòbies, però la por desmesurada o irracional que en algunes persones es presenta davant d'una determinada situació sexual arriba per igual a homes i dones. Si fa uns anys era més comú que aquestes fòbies afectessin a persones amb més de 30 anys, ara també acudeixen a consulta individus entre els 20 i 30 anys.

Segons explica Eugenio López, psicòleg-sexòleg, tenir una fòbia sexual no vol dir que no hi hagi desig o impuls sexual però l'individu sent una por que el bloqueja i es veu incapaç de realitzar l'acte sexual. En moltes ocasions les pràctiques que originen la fòbia són considerades perilloses pel subjecte i es presenta un mecanisme de defensa que el porta a voler escapar d'aquestes situacions.

L'origen d'aquestes fòbies sexuals és variat però prevalen la falta d'educació i informació sexual, experiències desagradables, fantasies personals i els mals comentaris rebuts sobre el sexe ja sigui de parelles o de pares. A més, López assenyala que sempre cal descartar quan la persona arriba a la consulta l'existència de causes orgàniques que poden originar una disfunció física.

Una de les fòbies més freqüents en les dones són la disparèunia, la por al dolor en la penetració. "El pensament recurrent aquí és la por al dolor per informació errònia, mites o fantasies", assenyala López.

L'altra fòbia al sexe femení més comú és el vaginisme, "en què hi ha un fort component emocional", aclareix l'especialista. Aquesta por a la penetració dóna lloc a la contracció dels músculs de vagina, cuixes i fins i tot esquena, sudoració profusa i una por que s'estén fins a utilitzar un tampó o fins i tot anar al ginecòleg.

En els homes existeixen també dos aspectes que generen pors i traumes sexuals recurrents. Hi homes que creuen tenir un penis petit encara que la seva grandària estigui dins de la normalitat i el sol fet de mantenir relacions els hi genera por i s'allunyen de la penetració.

L'altra fòbia o por sexual en els homes s'origina per la creença de 'no donar la talla' davant d'una dona determinada, el que ocasiona una impotència situacional derivada d'un bloqueig, assenyala López.

Però hi ha una altra infinitat de fòbies associades al sexe com la por a l'abús sexual (agrafòbia), a parlar de les relacions sexuals (erotofòbia), als genitals femenins (eurotofòbia), als genitals masculins (galofòbia), a les relacions sexuals ( genofòbia), a la nuesa (ginmofòbia), al sexe oposat (heterofòbia) o l'homosexual o tornar-homosexual (homofòbia), a tenir una erecció (itifalofòbia), a les dones guapes (venustrafobia) o a les perversions sexuals (parafòbias).

Tractar la fòbia i la disfunció

"Les fòbies sexuals es poden solucionar per tenir una sexualitat plena, com més temps passa més difícil és eliminar-les, cal tenir disponibilitat per poder solucionar-les i acudir a un professional", comenta l'especialista.

López assenyala que en les fòbies sexuals sempre hi ha un pensament recurrent que bloqueja i que fa a la persona sigui incapaç de dur a terme la relació, això fa que baixi el desig sexual i encara que no l'elimina sí que es veu afectat.

"Qualsevol problema en la sexualitat és fàcil que generi fòbia o disfunció. Cal delimitar el problema perquè quan arriben a consulta moltes persones no saben què els està passant", apunta López.

"La sexualitat forma part de la personalitat, si hi ha problemes en la sexualitat passen a la resta d'esferes de la vida i viceversa pel que cal treballar sobre tota la psicologia de la persona i buscar l'origen de la fòbia", conclou López.