El cop de calor és una emergència mèdica caracteritzada per un increment de la temperatura corporal central per sobre dels 40 graus centígrads i per alteracions del sistema nerviós central com a conseqüència d'una fallada aguda del sistema termoregulador.

Els símptomes més comuns del cop de calor són una alteració del nivell de consciència, en la qual el tret més característic és una reacció al dolor (estupor profund) i altres símptomes neurològics més lleus com a alteracions del comportament, confusió o deliri; febre molt alta (per sobre de 39,5-40 graus centígrads) en absència d'altres causes i absència de sudoració (anhidrosis) amb pell seca i calenta, excepte en els casos de cop de calor per exercici en els quals hi ha molta sudoració inicial.

Com actuar davant un cop de calor?

Les complicacions associades al cop de calor són coma, xoc, insuficiència respiratòria, trombosi, insuficiència renal o hipotensió, entre d'altres. Les xifres sobre la mortalitat associades a un cop de calor són molt variables ja que oscil·len entre el 8% i el 80%.

El primer és, si succeeix quan la persona es troba al carrer, retirar del sòl a la persona, col·locar-la a l'ombra i desvestir-la. No cal usar antitèrmics, sobretot els antiinflamatoris com l'ibuprofé, i cal traslladar a la persona a l'hospital.

El tractament es basa en baixar la temperatura corporal mitjançant l'aplicació de compresses fredes (preferentment amb gel) de manera continuada, amb incidència al coll, aixelles i engonals. És molt important usar ventiladors col·locats directament sobre el pacient. Les mesures han de suspendre's quan la temperatura baixa de 38,8 graus centígrads.