Dos estudiants de medicina de la Universitat de Harvard s´han introduït al dia a dia de l´Hospital Sant Joan de Déu d´Althaia amb l´objectiu d´estudiar la navegació en l´entorn sanitari i la comunicació no verbal entre professional i pacient. Aquests treball de camp forma part de la recollida de dades per l´"Estudio VACS: Valoración de competencias en salud" que realitza l´Institut Albert J. Jovells de Salut Pública i Pacients de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) en col·laboració amb la Universitat de Harvard.
Sis institucions sanitàries, vinculades a la UIC, participen en aquest estudi que té per objectiu analitzar de quina manera es mouen els usuaris dins dels centres sanitaris i quina informació troben que els ajudi a fer-ho, i també la comunicació no verbal que pot afavorir o dificultar la relació entre els professionals sanitaris i els pacients. Aquesta investigació s´emmarca amb el que s´anomena la health literacy que és l´alfabetització en salut de la població.
Comunicació no verbal
Cada un dels estudiants s´encarrega de recollir les dades d´un dels àmbits d´aquest estudi. En el cas de la comunicació no verbal, l´estudiant ha entrat en 5 consultoris d´especialitats diferents per veure com es desenvolupen les visites mèdiques. Cada vegada que entra un pacient complimenta una enquesta per avaluar aspectes com la freqüència i durada de la comunicació no verbal, el tipus, les situacions físiques com els moviments de cap i ulls, posicions del cos, etc. També es tenen en compte variables com l´edat, el sexe i el nivell d´estudis del metge i del pacient i l´entorn on es desenvolupa la consulta.
Entre tots els centres participants es recollirà informació d´uns 200 pacients. L´estudi ha d´ajudar a identificar els elements que permetin millorar la comunicació no verbal que té lloc en les trobades entre un metge i el seu pacient.
Navegació
Per estudiar la navegació en l´entorn sanitari, un segon estudiant s´ha mogut per diferents espais de l´hospital per avaluar aspectes com l´accessibilitat, la senyalització, la navegació i els materials impresos. Per això, ha anotat tot tipus de detalls sobre els cartells, el seu estil d´escriptura, la utilització de la tecnologia, l´atenció del personal, els desplaçaments que fan els usuaris, la telefonia o fins i tot la pàgina web.
Cal tenir en compte que l´estudi parteix de la premissa que si la informació no concorda amb el nivell d´alfabetització dels pacients pot dificultar els bons resultats en salut. Per exemple, quan un pacient ha de travessar passadissos, ascensors i senyalització variada fins arribar davant d´un professional, pot generar un estat anímic advers que se suma a l´ansietat generada per la pròpia consulta mèdica. Això pot obstaculitzar l´assistència sanitària i la interacció entre metge i pacient.
Els resultats d´aquesta part de l´estudi han de permetre trobar els elements que permetin millorar l´entorn dels hospitals per eliminar barreres i facilitar la circulació dels usuaris.
