Dieta i salut

Alguns estudis sobre les suposades propietats de determinats aliments per prevenir o retardar el càncer, les malalties cardiovasculars i altres

10.08.2015 | 11:27
Dieta i salut

Quan a final de la dècada de 1980 em vaig començar a interessar per la relació entre dieta i salut havia dipositat grans esperances en el que s´havia anomenat quimioprevenció del càncer. Un article de Richard Doll havia sembrat l´esperança. Amb dades de la FAO, havia demostrat que on més vitamina A es consumia hi havia menys càncer de pulmó.

Al laboratori s´investigava la capacitat preventiva d´algunes substàncies. Els betacarotens eren uns dels preferits. N´hi havia prou d´afegir-los a cultius cel·lulars en què s´havien produït artificialment mutacions cancerígenes perquè les cèl·lules tornessin al seu fenotip normal. Aquestes substàncies de grans dimensions es troben en els vegetals, són les que donen color a les pastanagues o als albercocs. Actuen com carronyers: engloben i destrueixen els productes químics aliens a l´organisme que puguin ser perjudicials. A més, es divideixen en dues vitamines A, amb propietats antioxidants, entre altres coses. La hipòtesi era que el consum d´aquests vegetals ataronjats podia evitar el càncer. Per demostrar-ho es va fer un estudi important que va consistir a convidar voluntaris metges americans fumadors a prendre o bé aspirina, o bé betacarotens, tots dos o cap. Naturalment ells no sabien què prenien i l´assignació al tractament va ser a l´atzar. L´estudi es va suspendre abans que s´acabés, amb gran escàndol en la ciència, perquè es demostrava que prendre aspirina en dies alterns protegia de l´infart de miocardi i això no es podia amagar a la societat. Anys més tard es va publicar que els betacarotens no exerceixen cap efecte preventiu. S´afegia a un bon nombre d´estudis amb vitamines que van fracassar a l´hora de demostrar efectivitat. Avui la posició és que si alguna cosa fan les vitamines i els antioxidants és accelerar el càncer.

Però hi havia altres substàncies sense valor nutritiu que es postulaven com a preventives. Són els fenols, isotiocianats i altres que abunden de manera irregular en els vegetals. Les crucíferes del gènere Brassica són de les que en tenen més. Al començament de la dècada de 1990 vaig realitzar un estudi comparant el consum d´aquestes verdures, cols, bròquil, etcètera, entre pacients amb càncer de pulmó i sense. No vaig trobar res clar. La tan esperada relació entre dieta i càncer, no s´acaba de desxifrar. En aquell moment encara no s´havia decidit que l´alcohol és cancerigen. Hi havia prou estudis que demostraven que, en dosis moderades, protegeix contra la malaltia coronària. En dosis elevades n´augmenta el risc. També és protector de la malaltia vascular cerebral. Cal aclarir que es mesura el consum d´alcohol, no de begudes alcohòliques en particular. En uns llocs predomina el vi, en altres la cervesa, el sake o la sidra. En tots es comprova que uns 25 grams al dia són protectors, però que 50 incrementen el risc. Els fabricants de begudes argumenten que és la seva la que protegeix, però no n´hi ha proves.

Ara es publica a la premsa asturiana que la sidra, en funció del seu contingut en polifenols, que tenen propietats antioxidants, protegeix contra el càncer, la malaltia coronària i la diabetis. Pel que entenc, són estudis de laboratori. D´aquí a la clínica hi ha un abisme que s´empassa la majoria de les hipòtesis. De totes formes, amb modèstia, comencen a aparèixer estudis clínics que avaluen aliments amb altes concentracions d´aquestes substàncies. Una dieta amb una càpsula que és un concentrat de magrana, crucíferes, te verd i cúrcuma retarda –en un estudi– la progressió del càncer de pròstata en comparar-ho amb persones que prenen un placebo. Caldria confirmar-ho. La xocolata negra és un altre dels més estudiats. En un estudi finançat per la Nestlé es mostra protector cardiovascular.

Tot i que no vaig ser capaç de trobar els potencials beneficis de la dieta en el càncer o la malaltia cardiovascular, segueixo esperançat que es demostri algun dia. La poma ha estat de sempre un aliment en el qual ressona la salut. No sé si la sidra conté més polifenols que la poma. De totes formes, fins i tot en el cas que fos així i que algun dia es demostrés que les propietats que es troben al laboratori es tradueixen en un benefici clínic, no em sembla que aquesta sigui la font recomanada: la relació entre alcohol i càncer no té un llindar, ho és des la mínima dosi, i hi ha altres aliments que poden ser més beneficiosos sense cap perjudici.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...

 

Enllaços recomanats: Premis cinema