En el nostre dia a dia, un badall pot ser un senyal de son, però també es pot associar a l'avorriment, al cansament, a la fam... Al llarg de la història, han estat moltes les investigacions que s'han desenvolupat sobre aquesta acció quotidiana que la RAE defineix com "fer involuntàriament, obrint molt la boca, inspiració lenta i profunda i després expiració, també perllongada i de vegades sorollosa, generalment per son o tedi".
Es tracta d'un gest que realitzem de forma totalment involuntària, com respirar, i que és altament contagiós. No obstant això, tot i que es tracta d'una acció primària que els humans portem realitzant des dels nostres orígens, els científics encara no s'han posat d'acord sobre per què badallem i per què aquest gest és tan contagiós.
És habitual que quan una persona badalla, les persones del seu voltant que l'observen també facin el mateix de forma involuntària. Aquesta acció, freqüent en prop de la meitat de la població, no és exclusiva dels humans, ja que també s'ha comprovat en moltes espècies animals.
Però, per què es contagien els badalls? La resposta a aquesta pregunta no és senzilla. De fet, el badall espontani o contagiós segueix sent un gran misteri pendent de resoldre. I és que hi ha moltes teories al respecte, però per ara la comunitat científica segueix sense posar-se d'acord.
Una d'aquestes teories apunta que el badall contagiós es produeix per simple empatia. Així, un estudi realitzat fa alguns anys per la Universitat de Pisa va arribar a la conclusió que els humans tenim més probabilitats de badallar en reacció al badall d'un familiar proper que al d'un amic o un desconegut.
Aquest descobriment reforçaria la teoria dels que apunten que el contagi dels badalls podria estar relacionat amb l'empatia entre la gent. Un altre estudi va comprovar que els nens amb autisme són menys propensos als badalls contagiosos, el que reforçaria aquesta teoria.
Altres científics, però, han descartat que el badall contagiós es produeixi per una qüestió d'empatia. I apunten que moltes vegades badallem encara que sigui un desconegut la persona a la qual veiem fer aquest gest.
Una altra de les teories científiques apunta que el badall és fruit de la necessitat del cervell de refredar per mantenir el seu rendiment. Segons aquesta hipòtesi, al badallar les parets del si maxil·lar, situat a prop del nas, s'expandeixen i contrauen per bombar aire al cervell, el que fa disminuir la seva temperatura. D'aquesta manera, quan el cervell està més cansat o estressat (per exemple quan tenim son), més necessita d'aquesta regulació i per tant més badallem. En veure a altres persones fer aquest gest, instintivament i de forma involuntari nostre cos reacciona provocant-també badalls.
Una altra teoria crec que els badalls s'encomanen per una simple qüestió de sincronització del grup. Segons aquesta hipòtesi, aquest gest serviria per sincronitzar el nostre comportament anímic, de manera similar a l'udol d'una mana de llops. D'aquesta manera, el badall serviria per emetre un senyal de cansament cap a altres membres del grup per sincronitzar els patrons de son i períodes d'activitat.
