Si ens preguntessin quins són els aliments afrodisíacs segurament tots en sabríem dir uns quants: les ostres, el cava, les maduixes, les figues, la canyella... és probable que hàgim llegit o sentit per alguna banda les seves propietats per despertar el desig sexual o potser ho hem deduït de les maduixes amb cava obligatòries a totes les pel·lícules de Hollywood que acaben en una nit de passió. La llista dels suposats afrodisíacs és més extensa i parla de l'api, les pastanagues, els espàrrecs, el marisc en general, avellanes, ous, mel, tòfones, xocolata... i no acabaríem mai.

Però, realment, aquests aliments tenen propietats afrodisíaques? Segons les comunitat científica la resposta és un no rotund. Com a mínim, de moment no hi ha cap prova evident que demostri que les tenen. Així doncs, per què ens hem arribat a creure que tot aquest reguitzell d'aliments tenen aquestes propietats?

Per diversos factors. En alguns casos hi ha una confusió entre aliments que contribueixen al bon estat de salut general i aliments que directament fan augmentar el desig sexual. A la llista, hi ha aliments suposadament afrodisíacs que el que fan, en realitat, amb un consum continuat, és ajudar-nos a tenir un bon estat de salut general. Això, a la llarga, pot fer que tinguem també una bona salut sexual. Però no vol dir de cap manera que si ens mengem una avellana ens vinguin ganes de fer l'amor.

D'altres són suposadament afrodisíacs només perquè ens donen energia, com ara el ginseng. Tenir energia és molt útil per a les relacions sexuals. Si tenim desig, a algunes persones que estan baixes d'energia el ginseng les pot ajudar a ser més actives. Però una altra vegada, no vol dir de cap manera que si prens ginseng automàticament et vinguin ganes de tenir tòrrides relacions sexuals.

A la llista també hi ha aliments que funcionen d'una altra manera: funcionen perquè són insinuants. Què vol dir això? Que és possible que una figa o una ostra ens recordin els genitals femenins i, si estem relaxats i oberts de ment i el context és propici, podria ser que això ens fes connectar d'alguna manera amb el desig sexual. A més a més, si tenim la idea que estem consumint un producte afrodisíac i, molt important, si tenim la idea que la nostra parella (o qui sigui que tinguem al davant i que ens agradi) també s'està menjant una cosa afrodisíaca i que recorda els genitals femenins, pot ser que se'ns desperti el desig. Però hem anat a fer molta volta; en realitat, no hi ha res de químic, per entendre'ns, en el consum d'una ostra ni d'una figa que ens desperti el desig sexual. O sigui que si tenim un dinar d'empresa i ens posen ostres o figues per postres ens les podem menjar tranquil·lament sense por de tirar-nos a sobre el comptable o la cap de departament.

Menjar pot ser afrodisíac, i tant, però no pas per les propietats d'aquesta llista de productes. Menjar pot ser afrodisíac si estem a gust amb la persona amb qui compartim l'àpat, si ens sentim relaxats, si el que mengem ens agrada molt, si ho acompanya un bon vi, si no tenim pressa, si juguem -mira, tasta això, t'ho dono jo-, si sabem que l'altre ho ha cuinat per nosaltres o ho ha anat a comprar, és igual, però pensant en nosaltres, o si som nosaltres que ho hem preparat tot perquè l'altre estigui a gust... i si hem escollit un bon restaurant també funciona, i tant. El menjar té la capacitat d'obrir-nos els sentits i de connectar-nos amb el plaer. A partir d'aquí... tot és possible!

Aprofito per desitjar-vos unes molt bones festes, plenes del plaer que més us agradi. Molt bon Nadal i que tingueu un 2016 meravellós!