En aquests articles he parlat més d'una vegada de la sexualitat després del naixement d'un fill. Però hi insisteixo perquè veig que és un tema que preocupa moltes persones i segurament se'n parla poc. I moltes vegades se'n parla malament. Aquest article, doncs, està dedicat a les dones que són mares i als homes que són pares i que han vist com la seva sexualitat trontolla. Espero poder-vos ajudar, ni que sigui una mica.

És una obvietat dir que quan en una família acaba de néixer un fill tot canvia. Les nostres relacions sexuals, és clar, també: normalment passen a situar-se molt al final en la nostra llista de desitjos i necessitats. El nen ho ocupa pràcticament tot, i el poc espai que ens queda, minúscul, el dediquem a dutxar-nos, descansar, relaxar-nos i, sobretot, dormir. Parlo, evidentment, de la tendència general, amb totes les excepcions i ­particularitats possibles. En aquest ­dormir i descansar hi cap l'amor, és clar, i la ­tendresa i el contacte físic càlid i reconfortant. Però quan una parella acaba de ­tenir un fill generalment està molt lluny de les relacions sexuals apassionades.

Quan la parella no pot viure aquest fenomen amb naturalitat, quan no ho accepta o no ho entén o té por que la seva relació estigui condemnada al fracàs, apareixen els problemes. Pors, retrets, tensions, pressions. En realitat només caldria acceptar-ho: és una etapa com una altra i l'única cosa que cal fer és respectar el ritme, cada parella el seu i a la seva manera. Perquè si es pot mantenir aquesta tranquil·litat, quan el nadó va creixent la parella es va connectant amb la sexualitat d'una manera natural, igual com es va connectant amb la resta de la vida. A la dona l'hi pot costar una mica més perquè el vincle amb el nadó és més intens: que l'home sigui capaç de tornar-la a veure com una dona -i no només com una mare- la pot ajudar. És com si, d'alguna manera, la pogués estirar cap a la vida de fora del món-nadó. Hi ha parelles que fan aquest procés amb molta facilitat i naturalitat. A d'altres els costa més. Es tracta de saber que tot això és normal i que sempre hi ha la possibilitat de demanar ajuda si és que costa molt. Mantenir un contacte físic íntim (dormir despullats, tocar-se, abraçar-se, fer-se petons) encara que no vulguem anar més enllà és molt important, perquè així quan ens anem tornant a connectar amb el desig tot serà més fàcil. Per acabar, hem de tenir en compte que mai tornarem a tenir la sexualitat d'abans del naixement del fill. Potser serà millor! No ho sabem. Però no pot ser la mateixa, perquè no serem les mateixes persones. Igual com la nostra sexualitat d'abans de tenir el fill no era la mateixa que quan teníem 16 anys. Ni que quan en teníem 25. La nostra sexualitat va canviant amb nosaltres. La idea és esborrar la idea preconcebuda de la sexualitat ideal que volem recuperar (no hem de recuperar res) i trobar la nostra sexualitat d'ara, la que necessitem en aquest moment.

Molts ànims, molta paciència, més amor i relax & love.