Des de fa temps es ve alertant des de la comunitat mèdica dels riscos per a la salut de l'abús de les begudes energètiques, begudes amb alt contingut en cafeïna que busquen elevar l'estat d'activació del sistema simpàtic, l'encarregat d'augmentar la freqüència cardíaca o l'estat d'atenció.

Fa dos anys l'Oficina Regional per a Europea de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que utilitza les xifres de l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès), publicava un informe que assenyalava que, almenys, un 30% d'adults, un 68% d'adolescents i un 18% de nens menors de deu anys consumeixen begudes energètiques.

En aquest informe s'adviertia que les begudes energètiques poden provocar un problema potencial de salut pública en el futur, especialment entre la població més jove. Així, la recomanació passa per un consum moderat, evitar combinar-les amb alcohol -o uns altres excitants-, i que nens i grups vulnerables s'abstinguin de prendre-les.

Fins ara s'ha mostrat que les begudes energètiques poden elevar les pressió arterial a joves sans augmentant així el risc a patir esdeveniments cardiovasculars; així mateix s'ha associat amb modificacions de la conducta i alteracions en les capacitats cognitives en joves que han ingerit grans quantitats d'aquestes begudes.

Ara, un nou estudi dirigit per investigadors del Centre Mèdic David Grant de la Universitat del Pacífico, a Perú, se sumeix a l'evidència que les begudes energètiques poden ser dolentes per al cor. Els resultats de l'estudi l'han presentat aquest dimecres en una reunió de l'Associació Americana del Cor, que se celebra a Phoenix, Arizona, Estats Units.

"Les nostres troballes suggereixen que certes begudes energètiques poden augmentar el risc de tenir un ritme cardíac anormal quan es consumeixen en grans volums", afirma l'investigador principal, Sachin A Shah, professor associat de pràctica farmacèutica a l'Escola Thomas J. Long de Farmàcia i Ciències de la Salut del Pacífic.

Phillip Oppenheimer, degà i professor de pràctica farmacèutica a la Universitat del Pacífico, subratlla que els resultats són d'especial preocupació entre els adults joves. "Les begudes energètiques es consumeixen àmpliament dins la població universitària, la qual cosa estén encara més la rellevància d'aquest estudi", afirma Oppenheimer.

Estudi en 27 persones

Encara que en l'estudi només van participar 27 voluntaris sans, d'entre 18 i 40 anys, els resultats corroboren les recerques anteriors que troben una vinculació entre l'abús d'aquestes begudes i un canvi en la pressió arterial. Els subjectes van prendre dues llaunes d'una beguda energètica, un volum equivalent d'una beguda que conté 'panax ginseng' (un ingredient de la beguda energètica) o una beguda placebo una vegada al dia, cada sis dies, durant tres setmanes. Ni els voluntaris ni els investigadors sabien qui estava rebent què tipus de beguda fins al final de les tres setmanes.

Els investigadors van mesurar el ritme cardíac dels subjectes i la pressió arterial abans del consum de les begudes i quatre vegades durant les sis hores immediatament després. Els voluntaris que van consumir la beguda energètica van experimentar un augment estadísticament significatiu en un marcador de risc d'alteracions del ritme cardíac conegut com l'interval QTc, a més d'un lleuger augment de la pressió arterial; efectes que van persistir durant dues hores després del consum de la beguda energètica.

Per contra, els del grup de ginseng i placebo no van mostrar augments en l'interval QTc ni la pressió arterial. Shah destaca que alguns medicaments contenen un advertiment quan s'ha demostrat que el medicament perllonga l'interval QTc en un grau similar al detectat en aquest estudi (6 mil·lisegons).

Segons Shah, es necessita més recerca per avaluar els efectes de les begudes cardíaques en el ritme cardíac i la pressió arterial, especialment en aquells amb trastorns cardíaques subjacents, com la síndrome de QT llarg congènit i la hipertensió.

S'estudia el risc de la mort sobtada

D'altra banda, encara que no existeixen evidències les begudes energètiques s'han associat amb morts sobtades. Al juny de 2014, el Centre de Ciència per a Interès Públic, un grup de defensa de la salut del consumidor, havia recollit informes de 34 morts que poden haver estat vinculades amb les begudes energètiques.

El consum moderat de cafeïna es considera entre els 100 mg i 300 mg al dia. En principi, els especialistes estan d'acord que, en persones adultes, la ingesta relativament important de cafeïna de manera puntual no suposaria cap problema.

Una ingesta de fins a 400 mg per dia (aproximadament 5,7 mg de pes corporal per dia/kg), no plantegen problemes de seguretat per als adults sans en la població en general, amb excepció de les dones embarassades. Una llauna de beguda energètica de 250ml sol tenir uns 80mg de cafeïna.