«La conciliació és mentida, les mares només sacrifiquen»

PINO ALBEROLA/INFORMACIÓN

Després de 40 anys d'experiència com a pediatre publica el llibre «Tú eres la mejor madre del mundo». Què ha volgut plasmar en aquesta obra?

No he pretès escriure un manual. Simplement, després de tots aquests anys de parlar amb mares i recopilar experiències, vaig pensar que era un malbaratament no plasmar totes les coses que he après fent pediatria. Amb aquest llibre he defugit de donar consells de manual, així com de qualsevol pretensió de fer de guru, una cosa molt fàcil en aquesta societat. I és que, quan ha caigut la família tradicional i es llegeixen quantitat de llibres perquè no se sap a qui preguntar, moltes vegades es recorre a gurus.

Deixar plorar al nen, agafar-lo en braços. Educar, de vegades, sembla una qüestió de modes. Com afecta les mares aquest bombardeig de consells?

Justament he volgut escriure sobre el bombardeig que senten les mares de missatges contradictoris. Les mares avui dia fan el que poden i, fins fa molt poc, elles eren les que s'encarregaven de tot. Només recentment he començat a veure pares a la consulta. Un altre capítol el dedico a la culpabilitat. En els meus anys d'experiència he vist a mares sentir-se terriblement culpables perquè els seus fills han agafat una bronquitis. Això és una cosa que no senten, en general, els homes. L'últim capítol el dedico a dir que el mite de la bona mare no és veritat, perquè per a un nadó cada mare és la millor mare i cadascuna fa el que pot i només per això és la millor mare del món.

Per què les mares se senten tan culpables quan tornen a treballar?

Perquè la conciliació és mentida. Les mares van de carrera d'obstacles en carrera d'obstacles i no concilien, sacrifiquen. Els proverbis ens han parlat de la dona treballadora i quan ella va a treballar, si és perquè necessita contribuir a l'economia familiar, encara es disculpa més. Però no així en les dones a les quals els agrada la seva professió i van a treballar, no per necessitat, sinó perquè els agrada. Aquí és més gran el sentiment de culpa. La dona i l'home tenen dret a desenvolupar-se plenament, a tenir una paternitat bonica i a desenvolupar la seva professió sense culpa. Els governants són culpables per no fer lleis per conciliar. Fan plans per rescatar els bancs, però no a les mares que volen conciliar.

Després d'aquests 40 anys d'experiència en consulta, diria vostè que les mares d'ara són més histèriques?

Hi ha un mite que diu que el pitjor de la pediatria és tractar a les mares, i a mi em sembla un mite absurd. Al final t'adones que has de fer cas del que et diu la mare, perquè ella és la que millor coneix el seu fill.

Haurien les mares de confiar més en el seu instint a l'hora de tenir cura dels seus fills?

Jo critico els llibres que es basen a dir que segueixis el teu instint, perquè en realitat aquest llibre hauria de tenir només una pàgina. No hi ha un instint de criança, sinó mecanismes de vinculació increïbles que són dirigits pel bebè. Per això, a un nadó cal tractar-lo amb el mateix respecte que a una altra persona, més perquè està desvalgut. Per mi, el de deixar plorar és una barbaritat. Tu no vas pel carrer i veus una persona plorant i la deixes. La base de la criança és tractar els nadons com altres persones i no armar embolics de què has de ser perfecte. La perfecció no existeix perquè som humans.