El mapa de Manresa que edita l´Ajuntament i que es pot trobar a l´Oficina de Turisme inclou 586 carrers. D´aquests, el nom d´un bon grapat té un origen curiós i, fins i tot, sorprenent, que no només està lligat a la història i als seus protagonistes.

Un exemple és el passatge dels Amics. Aquest vial, que és el que lliga el carrer de Sobrerroca amb la plaça del Carme, deu el nom als tres propietaris dels solars on es va obrir a principi del segle XX, que van cedir-los a l´Ajuntament a canvi que el bategés com a passatge dels Amics. El carrer de Fonollar recorda els antics propietaris dels terrenys on es va urbanitzar, els comtes de Fonollar, que descendien de la família noble dels Amigant. Al carrer de la Providència van ser els veïns els que van demanar que es digués així. Igual que al carrer de la Verge de les Neus. En aquest cas, ho va sol·licitar un veí del vial nascut a Conca, perquè és la patrona del seu poble.

Tots ells formen part de l´estudi del nomenclàtor de la ciutat realitzat per l´historiador i col·laborador de Regió7 Francesc Comas per encàrrec de l´Ajuntament.

Al barri de Saldes-Plaça Catalunya hi ha un carrer que, sobretot per a la gent que en desconeix la raó de ser, sobta una mica. De fet, és l´únic nom d´una ciutat de fora de Catalunya i d´Espanya que hi ha en un carrer de Manresa. És el carrer de Bambylor, dedicat a aquesta localitat senegalesa perquè està agermanada amb la capital del Bages des de l´any 1997 i en el seu dia s´hi van establir polítiques de cooperació.

On es pagaven els drets

La baixada dels Drets, la que porta del Joc de la Pilota (que rep el nom perquè hi havia un espai per jugar a pilota aprofitant part de la paret de la muralla) a la via de Sant Ignasi, té aquest nom perquè està al costat del punt on es pagaven els drets dels productes que entraven a la ciutat emmurallada. Aquest punt és la plaça dels Drets, un espai que amb els anys ha perdut la fisonomia de plaça (és on conflueixen Joc de la Pilota, Sant Andreu i Sobrerroca). Era el punt d´entrada més important, per on arribava la gent del Bages nord, del Berguedà, d´Osona...

Un altre indret de la ciutat amb nom de baixada és la dels Jueus, perquè és on vivia la comunitat jueva de Manresa, que va ser expulsada al segle XV. També era coneguda com a grau dels Jueus, perquè antigament hi havia uns graons, i carrer del Call.

Segons la tradició, el carrer de les Beates es diu així perquè era el camí que feien les beates per anar de la desapareguda església de Sant Miquel fins a la del Carme. En realitat, apunta Comas, «el nom ve de dues senyores solteres que es coneixien amb el nom de ´les beates´, perquè sempre anaven a missa, i vivien a la cantonada amb el carrer del Pedregar».

Al carrer del Cós, el gremi dels elois, dels traginers i dels carreters hi feien curses o cóssos de cavalls. Durant la guerra civil, el camí de la Cova era el carrer de Nakens, que era un periodista, polític republicà i anticlerical de final del segle XIX. I el de la Dama, on hi havia el cinema Goya i ara hi ha zona blava, «pot fer referència a una casa d´alterne que hi havia»...

L´estudi de Comas també fa esment a llocs de la ciutat que no són estrictament carrers. És el cas del grup dels Polvorers. «En aquest indret al costat del riu hi havia des del segle XVII tres molins de fabricació de pólvora que van tancar a mitjan segle XIX».

Al barri del Poble Nou, el carrer de Flor de Lis, el del Centre Hospitalari, fa referència al club de futbol Flor de Lis (1923), que jugava a l´Stadium Manresà, el camp de futbol que hi havia als anys vint en aquest punt de la ciutat. Paral·lel a aquest vial hi ha el carrer de la Font del Gat, que recorda la font que estava ubicada en aquest indret.

Tres forns

A Manresa hi ha un carrer del Forn, un passatge del Forn i un carrer del Forn de Santa Llúcia. Tots tres fan referència a un forn de pa.

Al carrer dels Infants, on hi ha Arts i Oficis, «hi havia des del 1609 un orfenat per a nenes de Manresa i Bellpuig, que més tard es va transformar en un col·legi per a noies de la ciutat». A mitjan segle XIX, quan va recular part de la muralla, a tocar, s´hi va formar la plaça dels Infants, que va rebre aquest nom per la proximitat amb l´asil i que, durant la República, es va batejar com a plaça de Francesc Arín, del Partit Sindicalista i, més endavant, de les Brigades Internacionals, en referència als voluntaris estrangers que van lluitar al costat de la República.

A final dels anys setanta, l´actual carrer de la Llibertat va rellevar el nom al carrer del General Sanjurjo, que va fer un cop d´estat contra la República el 1932. El nom de Llibertat se li va posar en una època, durant la transició, en què la societat en general reclamava més llibertat. El carrer de la Pau té un origen semblant.

El carrer de la Mel recorda un indret on hi havia ruscos per recollir-ne; el del Peix fa referència a una casa on els seus habitants venien peix; el de la Sabateria, als obradors de sabaters a l´època medieval, i el d´en Tahonas és probable que es digui així perquè hi havia un molí d´oli on es premsaven les olives, tot i que el nom correcte seria tafones, que vol dir molí d´oli.

La plaça del Milcentenari es va anomenar d´aquesta manera per celebrar, el 1989, el milcentenari del primer document en el qual s´esmenta el nom de Manresa.

Pel que fa al carrer dels Tres Roures, recorda la mort d´un grup de manresans partidaris de l´antic règim que van ser afusellats durant el Trienni Liberal (1820-1823) en un punt del camí de can Maçana que era conegut amb aquest nom.