Un estudi longitudinal al llarg d'un any realitzat per investigadors de l'Escola de Medicina de la Universitat de Stanford, a Palo Alto, Califòrnia, Estats Units, suggereix fortament que els fumadors romanen sense feina durant més temps que els no fumadors i que quan les persones que fumen troben treball, guanyen molt menys que aquells que no tenen aquest hàbit.
Estudis previs han demostrat una associació entre el tabaquisme i la desocupació a Estats Units i Europa, assenyala la investigadora principal del treball, Judith Prochaska, l'anàlisi del qual es publica aquest dilluns a la prestigiosa publicació Archives of Internal Medicine. En un treball anterior, el seu equip va trobar que els aturats que busquen feina a Califòrnia eren desproporcionadament més propensos a ser fumadors que les persones que tenien llocs de treball.
Però no estava clar si fumar és la causa o la conseqüència de l'atur. "No sabíem si els fumadors tenen més dificultats per trobar treball o si els fumadors són més propensos a perdre els seus llocs de treball o que quan els no fumadors perden els seus llocs de treball, s'estressen i comencen a fumar", relata Prochaska.
En un primer pas per establir si el tabaquisme en realitat pot evitar que les persones aconsegueixin llocs de treball, Prochaska i el seu equip van entrevistar 131 fumadors sense ocupació i 120 aturats no fumadors al començament de l'estudi i després als sis i 12 mesos. "Hem vist que els fumadors passaven més temps buscant feina que els no fumadors", diu Prochaska.
Als 12 mesos, només el 27% dels fumadors s'havia reincorporat al món laboral en comparació del 56% dels no fumadors. I entre els quals havien trobat una ocupació als 12 mesos, els qui fumaven guanyaven en mitjana de 5 dòlars menys per hora que els no fumadors.
"S'han establert durant dècades els danys a de l'hàbit de fumar per a la salut -diu Prochaska- i aquí el nostre estudi proporciona informació sobre els danys econòmics de fumar, tant en termes inferiors d'èxit de trobar una ocupació com de salaris més baixos".
Prochaska i els seus col·legues van utilitzar preguntes de l'enquesta i una prova d'alè per determinar els nivells de monòxid de carboni amb la finalitat de classificar als demandants d'ocupació com a fumadors o no fumadors diaris.
Els participants no van ser assignats a l'atzar i els fumadors i no fumadors diferien en moltes més qüestions importants que en el fet de fumar o no. Per exemple, els fumadors van ser, en mitjana, més joves, amb menys formació i pitjor salut que els no fumadors, unes diferències que poden influir en la capacitat dels demandants d'ocupació per trobar treball, diu Prochaska.
Aspectes de la recerca
Per aquesta raó, els autors van analitzar les seves dades per controlar aquests i altres factors, com la durada de la desocupació, la raça i els antecedents penals. "Dissenyem l'anàlisi d'aquest estudi de manera que els fumadors i els no fumadors fossin tan similars com fos possible en termes de la informació que teníem en els seus registres d'ocupació i perspectives d'ocupació a l'inici de l'estudi", apunta el co-autor Michael Baiocchi, professor assistent de Medicina que va supervisar l'anàlisi de les dades.
Després de controlar aquestes variables, els fumadors encara romanien en un gran desavantatge: després de 12 mesos, la taxa de fumadors que van trobar una feina va ser un 24% menor que la dels no fumadors. En un estudi de seguiment ja en curs, Prochaska i el seu equip estan provant una intervenció que ajuda als sol·licitants d'ocupació a deixar de fumar, amb la hipòtesi que els que deixen de fumar amb èxit necessitaran menys temps per aconseguir una ocupació.
