La natació terapèutica va fer els primers passos als inicis dels anys 90, per mitjà del metge català Mario Lloret, en una molt encertada conjunció de la utilització dels estils de natació amb tipus correctius, per prevenir o millorar alteracions en l´eix postural. I va obtenir un programa aquàtic dirigit a compensar i a millorar les alteracions, desviacions, lesions de la columna vertebral, articulacions, extremitats inferiors i malalties cròniques.

Aquest mètode utilitza poc, o molt poc, les bondats específiques de l´aigua, ja que es basa fonamentalment en la ubicació del cos i les seves parts dins l´entorn aquàtic, i genera una posició correcta de la columna vertebral.

Com bé expressa el doctor Lloret, la natació terapèutica (NT) es dirigeix, d´una banda, a la compensació de les desviacions de la columna vertebral i, de l´altra, a la compensació de les malalties i lesions que poden aparèixer en l´etapa adulta, utilitzant exercicis bàsics de la natació utilitària i educativa.

Hi ha diferents programes que tracten aquests aspectes. Un és el programa de compensació de les desviacions de la columna vertebral, natació terapèutica pròpiament dita, dirigit a la població compresa entre els 6 i els 16-18 anys.

Un altre és el programa de compensació de les malalties i lesions d´adult, l´Aqua Salus, l´objectiu del qual és la lluita contra les degeneracions pròpies de diverses malalties i alteracions que sorgeixen en l´etapa adulta.

Aquesta modalitat és altament recomanable en cas d´artrosi general, escoliosi (adults), asma i malalties respiratòries, malalties cardiovasculars, hipertensió arterial, fibromiàlgia i osteoporosi, i fa que millori la condició física saludable.

Aquest programa es basa en la combinació dels programes de resistència aeròbica, resistència muscular i flexibilitat amb la finalitat d´aconseguir l'estabilitat muscular anteroposterior de la persona (relació tonificació-estirament), sobre la base del criteri gravitacional.

Els beneficis i resultats més significatius d´aquests programes són que s´ajuda a recuperar la funcionalitat del moviment, i s´obté una recuperació de l´àrea afectada, disminueix el dolor i es fa una recuperació més motivadora i més ràpida.

A més, es pretén anar més enllà de la rehabilitació conservadora i es vol donar una rehabilitació més avançada basada en el treball integral de la persona i de la part afectada, la recuperació funcional i el moviment.

En aquests programes hi ha un control diari del tècnic, que corregeix i aporta variants i recursos, en un entorn adequat i preparat per dur a terme el treball amb plenes garanties, i els pacients estan més motivats per la individualització i personalització del treball. A banda, es manifesta una millora general de la qualitat de vida i de la seva patologia, alteració i malaltia.

Es pot concloure, doncs, que la natació terapèutica pot ser complementària a programes i propostes de les activitats terrestres. Ofereix una activitat preventiva-rehabilitadora a les persones. És una activitat física com a sinònim de salut que redueix les molèsties en general de l'usuari i contribueix a la millora de la qualitat de vida.