Un assaig clínic amb te verd obre la porta a un possible tractament per a la síndrome de Down

Els resultats de la fase 2 de l'assaig clínic, que publica aquest dimarts la revista "The Lancet Neurobiology", indiquen que aquest tractament aconsegueix més bons resultats en les proves relacionades amb la memòria visual i les funcions executives dels participants del grup control.

L'assaig l'han liderat els doctors Rafael de la Torre (IMIM) i Mara Dierssen (CRG) i, malgrat no ser un remei, és la primera vegada que un tractament demostra certa eficàcia en aquesta síndrome i obre la porta a noves investigacions orientades a tractar una síndrome que es creia orfe de tractament.

L'epigalocatequina galato és un compost present en el te verd, que, juntament amb un protocol d'estimulació cognitiva, millora algunes de les capacitats intel·lectuals i modifica l'excitació i connexió funcional del cervell de les persones amb síndrome de Down. Diersen ha explicat que la troballa és fruit d'un llarg procés d'investigació bàsica, farmacològica i clínica. "És la primera vegada que un tractament demostra alguna eficàcia en la millora de la funció cognitiva en persones amb aquesta síndrome", ha dit Dierssen, cap del grup de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes en el CRG i autora principal de l'estudi. "Cal deixar clar que el nostre descobriment no és cap remei per a la síndrome de Down i que els nostres resultats encara han de provar-se en mostres més grans, però pot ser un tractament per millorar la qualitat de vida d'aquestes persones", ha puntualitzat.

La síndrome de Down afecta aproximadament una de cada 1.000 persones al món i és la causa més comú de discapacitat intel·lectual d'origen genètic. Està causada per una trisomia en el cromosoma 21, és a dir, que les persones amb aquesta síndrome compten amb tres còpies i no dues del cromosoma 21, cosa que fa que els gens presents en aquest cromosoma estiguin sobreexpressats.

La feina dels investigadors de l'IMIM i el CRG s'ha centrat en el paper de l'epigalocatequina galato, present en el te verd, que compensa aquest excés de funció d'un dels gens del cromosoma 21 (DYRK1A), que està relacionat amb la plasticitat cerebral i algunes funcions cognitives.

Els científics han estudiant en models de ratolí el gen DYRK, que és responsable de moltes de les deficiències cognitives i la plasticitat neuronal en la síndrome de Down. Un cop demostrat l'efecte de DYRK1A quan està sobreexpressat, l'objectiu era descobrir si en inhibir-lo, s'aconseguia millorar el funcionament i desenvolupament dl cervell.

Amb un altre grup d'investigació en el CRG liderat per Cristina Fillat, van aconseguir amb èxit aquest objectiu mitjançant teràpia gènica "però lamentablement no era una cosa que es pogués aplicar en éssers humans", ha dit Dierssen. Així, es va proposar l'epigalocatequina galato com a possible inhibidor dels efectes de DYRK1A i Dierssen va començar a usar aquest compost en els seus experiments obtenint resultats que reafirmaven la seva eficàcia en ratolins.

Per fer l'assaig clínic amb humans es va comptar amb el grup d'investigació especialitzat en neurofarmacologia del doctor Rafael de la Torre, que va fer l'assaig amb 84 persones amb síndrome de Down entre 16 i 34 anys. "Els resultats suggereixen que en les persones que van rebre el tractament amb el compost del te verd juntament amb el protocol d'estimulació cognitiva van aconseguir millor puntuació en les seves capacitats cognitives", ha resumit el doctor De la Torre.

Ara, tenen previst continuar la investigació i iniciar un assaig clínic en nens i nenes amb síndrome de Down. "Els nostres resultats han estat positius en una població adulta en què la plasticitat cerebral és limitada perquè el cervell ja està totalment desenvolupat. Creiem que si el tractament s'aplica a nens i nenes, els resultats serien encara millors", han augurat els investigadors.