Els 7,5 milions d'habitants de Catalunya van respirar aire contaminat durant el 2015. Així ho indica l'Informe anual de qualitat de l'aire d'Ecologistes en Acció, que conclou que la totalitat de la població i del territori de Catalunya van estar exposats a uns nivells de contaminació que superen les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
«El repunt del trànsit i el frau en les emissions dels automòbils, l'augment del trànsit marítim i l'aposta per la incineració de residus i les energies brutes en detriment de les renovables» són les principals causes d'un problema que afecta la salut de la ciutadania, però també els cultius i espais naturals. L'informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides en 120 estacions oficials de mesurament de tot Catalunya, i 580 a la resta de l'estat.
Aquest informe pren com a referència els valors màxims de contaminació recomanats per l'OMS i l'objectiu a llarg termini per protegir la vegetació establert per la Unió Europea (UE). D'acord amb aquests nivells, l'aire contaminat va afectar el 2015 a la totalitat de la població i del territori de Catalunya.
El 2015 s'ha produït un augment general dels nivells de contaminació de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2), ozó troposfèric (O3) i diòxid de sofre (SO2), el primer des de l'inici de la crisi econòmica el 2008. La contaminació generada des de l'àrea metropolitana de Barcelona, les autovies i autopistes i la zona industrial del Camp de Tarragona s'estén pel territori i afecta les zones més allunyades i rurals en forma d'ozó troposfèric.
Si es prenen els valors límit establerts per la normativa espanyola i europea, més laxos que les recomanacions de l'OMS, la població que respira aire contaminat per sobre dels límits legals seria de 5 milions d'habitants a l'àrea de Barcelona, el Vallès, Baix Llobregat, la plana de Vic, l´Alt Llobregat, el Prepirineu, les terres de Ponent i les Terres de l´Ebre. La superfície exposada a nivells de contaminació que excedeixen dels legalment permesos per protegir els cultius agrícoles i els ecosistemes naturals arriba als 24.000 quilòmetres quadrats, gairebé tres quartes parts del territori català.
L'ozó troposfèric és el contaminant que presenta més extensió i afectació a la població, amb uns nivells que es mantenen estacionaris o fins i tot a l'alça. Això es deu a l'increment de les temperatures mitjanes i de les situacions meteorològiques extremes (onades de calor) durant l'estiu, com a resultat del canvi climàtic. Durant l'any 2015, els nivells d'ozó van augmentar per la major calor respecte als de 2014, de manera que tota la població i el territori de Catalunya han seguit exposats a concentracions d'ozó perilloses per a la salut humana i vegetal.
El diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules (PM10 i PM2,5) en l'aire també afecten la pràctica totalitat de la població de Catalunya, amb especial incidència a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segueixen, per tant, sent una «seriosa amenaça» per a la salut, i més ara, ja que durant l'any passat es va interrompre la tendència a la baixa iniciada el 2008 amb la crisi econòmica.
El 2015 s'ha reiterat a la plana de Vic la superació registrada per primera vegada l'any 2013 del valor objectiu anual establert en la normativa pel benzo(a)pirè, una perillosa substància cancerígena. En altres 17 de les 23 estacions que han mesurat aquest contaminant a Catalunya han superat la recomanació de l'OMS, afectant a 14 de les seves 15 zones. A l'estació d'Igualada es mantenen les superacions del límit legal semihorari de sulfur d'hidrogen (H2S).
Un problema seriós
Catalunya presenta així dues zones amb una elevada contaminació: l'àrea de Barcelona i el Vallès-Baix Llobregat, a causa de l'elevada intensitat de trànsit rodat i la forta activitat industrial que suporten els dos territoris, així com el fort augment del trànsit marítim comercial i de creuers que té com a origen o destí el port de Barcelona. La contaminació generada en aquestes zones s'expandeix per la resta del territori i causa afeccions en zones rurals molt allunyades en forma d'ozó troposfèric, que arriben fins i tot al Pirineu Occidental i l'Ebre. La situació ha empitjorat «substancialment» respecte gairebé a tots els contaminants regulats en relació amb l'any 2014.
Com a conseqüència, tota la població catalana respira un aire perjudicial per a la salut segons les recomanacions de l'OMS, més de 5 milions dels quals viuen en zones que superen els límits legals (el 67% de la població), i la totalitat del territori està exposat a nivells de contaminació que danyen la vegetació.
No obstant això, fins fa poc, l'àrea de Barcelona i Vallès-Baix Llobregat no tenien plans de millora de la qualitat de l'aire encaminats a reduir elevats nivells de partícules en suspensió i diòxid de nitrogen. Segons l'entitat, hi ha una «manca absoluta de compromís» de les diferents administracions catalanes per reduir la pol·lució atmosfèrica.
Els ecologistes no tenen coneixement de l'elaboració per part de la Generalitat de cap pla de millora de la qualitat de l'aire, referit a les superacions del valor objectiu legal d'ozó a les zones i estacions assenyalades. Tampoc en relació amb les superacions del valor límit de PM10 i del valor objectiu de benzo(a)pirè, a la plana de Vic, i apunten que les causes haurien de ser objecte d'una anàlisi exhaustiva.
En resposta a aquesta situació, s'està generant una important mobilització ciutadana entorn del problema, que ha cristal·litzat amb la creació el 2015 de la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, a la qual s'han adherit desenes d'organitzacions.
