ENTREVISTA

«La cura del càncer és un objectiu massa gran per a una sola persona»

La feina de Núria López-Bigas, biòloga i onzè Premi Fundació Banc Sabadell a la investigació biomèdica, permet una nova classificació dels tumors que pot ajudar a combatre´ls

12.07.2016 | 11:44
Núria López-Bigas, 11è Premi Fundació Banc Sabadell a la investigació biomèdica.

Núria López-Bigas (Monistrol de Montserrat, 1975) és professora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i cap del grup de genòmica biomèdica de la Universitat Pompeu Fabra. És una de les investigadores capdavanteres en el camp de la bioinformàtica (que en resum, diu ella, és «estudiar biologia amb ordinadors»). Estudia el càncer fixant-se en el genoma, que és la part de la cèl·lula que conté la informació genètica i la fa funcionar. El desenvolupament de tècniques que permeten seqüenciar el genoma de manera ràpida i barata ha generat una allau de dades inabastable. La bioinformàtica aprofita la potència dels ordinadors per fer programes que ajudin a destriar el gra de la palla.

Un biotecnòleg em comentava que la bioinformàtica està de moda. Per què?
Per seqüenciar el primer genoma van trigar 13 anys. La revolució va arribar amb les tècniques de seqüenciació massiva, perquè són més barates (costen uns mil euros per genoma) i ràpides (triguen pocs dies). Per tant, podem seqüenciar-ne molts i generar una gran quantitat de dades. El coll d´ampolla s´ha traslladat de l´obtenció de dades a la interpretació. Tenim un munt de dades, però necessitem bioinformàtics per saber què fer amb elles.

La mateixa persona em deia que el CERN, on hi ha l´accelerador de partícules, ja fa temps que funciona així: uns quants físics fan experiments per generar dades, però la majoria es dediquen a interpretar-les.
En el camp de la biologia aquest paradigma és més nou, però és cap on anem. Generar dades ja no ens limita. Abans sí: jo vaig fer el doctorat al laboratori i em passava la major part del temps fent experiments, preparant mostres... Ara el meu laboratori és computacional. En els últims deu anys no he generat casi cap dada, però he fet molta biologia. Les dades estan allà esperant que algú en tregui el suc. Es tracta de trobar la pregunta que vols respondre i desenvolupar els algoritmes que extregui la informació d´aquestes dades per trobar la resposta.

Quina és la pregunta que el teu equip i tu voleu respondre?
Volem saber quines són les mutacions genètiques causants del càncer. M´explico. El genoma d´un tumor pot tenir centenars de milers de mutacions. La majoria no són causants del càncer. Nosaltres volem trobar les que sí que són importants. Ens dediquem a analitzar els genomes de molts tumors i gràcies a uns algoritmes que hem desenvolupat podem detectar les senyals de selecció positiva.

Senyals de selecció positiva?
Un tumor segueix un procés evolutiu igual que la teoria de Darwin, que diu que l´evolució funciona seguint dos principis bàsics: variació i selecció. Per exemple, cada cargol és una mica diferent. I aquestes diferències entre els individus d´una espècie és el que anomenem variació. Són diferents perquè tenen mutacions al genoma que fan que tinguin un color més fosc o més clar, o que siguin més o menys ràpids. Hi haurà cargols que degut a aquestes variacions s´adaptaran millor al medi que la resta. Seran els que ho tindran més fàcil per reproduir-se. Amb el temps, veurem més cargols amb aquestes característiques. Aquesta és la selecció natural.

Com funciona l´evolució darwiniana amb els tumors?
Cada cèl·lula és diferent. I és diferent perquè té variacions en el seu genoma. Hi ha mutacions que confereixen a algunes cèl·lules una avantatge competitiva, com reproduir-se més ràpid i sense control. En aquest cas, la cèl·lula es dividirà de manera descontrolada i pot formar una massa tumoral. És un procés evolutiu: hi ha variació, que són les mutacions en el genoma, i hi ha selecció, que és l´avantatge que aquestes mutacions donen a la cèl·lula. Les mutacions que donen aquesta avantatge són les causants del càncer. I són les que busquem.

Quin procediment seguiu?
Analitzem milers de genomes de manera conjunta. Tenim un model que ens indica com hauria de ser un determinat genoma sense selecció. Llavors busquem quines regions del genoma surten d´aquest patró neutre. I en aquestes és on trobem senyals de selecció positiva, que ens indiquen les mutacions que han donat un avantatge evolutiu i són les causants del càncer.

Un dels projectes en els que treballes ara consisteix en trobar les senyals de selecció positiva a l´anomenada «regió fosca» del genoma. En què consisteix?
Fins ara hem estudiat només el 2% del genoma, la part que codifica per proteïnes. El nostre projecte consisteix en trobar els senyals de selecció positiva a la resta, el 98%. L´anomenem «regió fosca» perquè la seva funció és pràcticament desconeguda.

El jurat destaca que la teva recerca permet establir una nova classificació dels tipus de càncer segons les mutacions que presenten. La classificació tradicional es basa en el teixit d´origen (càncer de pulmó, de fetge, etc.) Per què és important?
Pot tenir implicacions terapèutiques. Poso un exemple. Hi ha tumors que tenen una mutació en un gen anomenat BRAF. És un gen que codifica per una proteïna que té el mateix nom i que regula la proliferació de la cèl·lula. Aquesta mutació fa que la proteïna BRAF estigui constantment activa. És com si li digués a la cèl·lula: «prolifera, prolifera, prolifera...» Aquest és l´origen del problema. Per això és important entendre què no funciona dins la cèl·lula. En el cas que comento, es va desenvolupar una molècula que bloquejava la proteïna BRAF, aturant així la proliferació de la cèl·lula. El tractament s´utilitza amb èxit per combatre els càncers que tenen aquesta mutació. Sovint són melanomes, però la mutació també apareix en càncers de mama o de fetge. I en aquests casos no importa tant el tipus de càncer com les mutacions que té.

Quin avantatge té aquest mètode davant la quimioteràpia?
La quimioteràpia és com matar mosques a canonades. Ataca cèl·lules que s´estan dividint. Per això té molts efectes secundaris. Provoca nàusees perquè les cèl·lules de l´estómac també es divideixen, igual que les dels cabells. Les teràpies dirigides intenten entendre què no funciona dins la cèl·lula i ho ataquen. Són més precises i tenen menys efectes secundaris. En el cas anterior, el tractament només ataca les cèl·lules que tenen la mutació de la proteïna BRAF, que són les del tumor. El problema és que els tumors generen resistència a aquests fàrmacs.

Treballes en dues direccions. D´una banda, com treure informació de les dades que es generen amb la seqüenciació de milers de genomes de tumors. D´altra, estàs desenvolupant un sistema que ajudi els metges en el diagnòstic i tractament dels pacients aprofitant tota aquesta informació. En què consisteix?
És un programa en fase de desenvolupament. Agafa tota la informació sobre les mutacions que són importants en els genomes dels tumors i l´enllaça amb la de les teràpies que funciona millor en cada cas. Aleshores, quan a un pacient se li detecta un tumor, el metge potseqüenciar-lii el genoma per tenir la llista de mutacions. Amb aquest programa pot comprovar si existeixen teràpies dirigides a les mutacions del tumor del pacient.

Els programes que desenvolupes funcionen amb codi obert. És a dir, tothom pot aprofitar-los i reproduir-los. Per què?
Per dues raons. La primera és que la ciència ha de ser reproduïble. Això vol dir que si publico un article dient que he descobert quelcom, un altre investigador ha de ser capaç de corroborar que el que dic és veritat. I si la meva investigació es basa en un programa o algoritme informàtic, ha de saber com funciona. La segona és que nosaltres aprofitem els programes d´altres investigadors, o parts que ens interessen. El codi obert fa que sigui útil per a més gent.

Defenses que els investigadors puguin aprofitar lliurement no només els programes d´altres equips, sinó també les dades dels pacients. Per què?
Compartir-les, a la llarga, pot salvar vides. Permet als investigadors entendre millor la malaltia i pot ajudar a desenvolupar millors tractaments. La cura del càncer és un objectiu massa gran, massa difícil i massa important com perquè ho intenti jo sola, o una universitat, o fins i tot un país. És un esforç que ha de ser internacional. I això es basa en posar en comú les dades que generem arreu del món.

En les 11 edicions del premi, ets la segona dona que el guanya. És normal aquesta disparitat?
Jo he donat classes de biologia a la universitat i més de la meitat són dones. Al doctorat també. Però a nivell de postdoctorat, baixa. I encara baixa més si mires els caps de grups de recerca. Hi haurà qui dirà que es deu a les càrregues familiars. Però no és només això. També es discrimina sense ser-ne conscient. Si l´únic que veu una noia als diaris, a la tele i als llibres de text és que els científics són homes, pensarà: «Potser no sóc capaç». O ho pensaran els altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...

 

Enllaços recomanats: Premis cinema