Per què se'ns posa la pell de gallina?

Investigadors han analitzat el mecanisme cel·lular que reacciona davant la por, el fred o el desig sexual

22.10.2016 | 07:33
Per què se'ns posa la pell de gallina?

Investigadors de l'Institut Karolinska (Suècia) han descobert que el sistema nerviós compta amb diferents tipus de neurones que regulen funcions fisiològiques específiques i involuntàries com la piloerecció o 'pell de gallina' i la rigidesa dels mugrons.

En el seu treball, els resultats publica la revista 'Nature Neuroscience', els autors van analitzar el mecanisme cel·lular que està darrere d'aquestes reaccions corporals davant sensacions com la por, el fred o el desig sexual, per veure si hi havia diferències en funció de si l'estímul era físic o emocional.

Així, van veure que el sistema nerviós simpàtic comprèn diferents tipus de neurones que regulen funcions fisiològiques específiques, com el control muscular erèctil, de manera que existeixen neurones "especialitzades" mitjançant el control dels músculs d'erecció en cada teixit, ha explicat Alessandro Furlan, investigador a la institució sueca.

Per al seu estudi van dur a terme una anàlisi a gran escala de les cèl·lules nervioses simpàtiques i van demostrar que hi ha molts tipus d'aquestes neurones que s'associen amb funcions particulars.

Els científics van aconseguir fins i tot mostrar com les cèl·lules nervioses simpàtiques són heterogènies i estan enfocades a diferents funcions i com els òrgans que aquestes cèl·lules controlen estan involucrats en aquesta especialització.

"Ara que tenim la informació cel·lular i molecular, el futur promet ser molt emocionant quan aquest coneixement es pugui utilitzar per a comprendre com es forma aquest sistema durant la gestació i com els diferents tipus de neurones controlen les diferents funcions del cos", ha afegit Patrik Ernfors, autor principal del treball.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Salut


Les dones catalanes, les europees amb més esperança de vida
Les dones catalanes, les europees amb més esperança de vida

Les dones catalanes, les europees amb més esperança de vida

La mitjana d'edat és de 86,1 anys segons les darreres dades disponibles de l'Informe de salut

Tres exercicis per enfortir glutis i cames a casa

Tres exercicis per enfortir glutis i cames a casa

Treballa l'elasticitat, combat la cel·lulitis i digues adéu a la flacciditat amb tant sols 20...

Així afecta als nadons l'abús d'antibiòtics

Així afecta als nadons l'abús d'antibiòtics

El recurs a aquest medicament destrueix els bacteris que reforcen el sistema immunològic

El desenvolupament cerebral en el primer any de vida pot predir l'autisme

El desenvolupament cerebral en el primer any de vida pot predir l'autisme

Un estudi publicat a la revista Nature confirma l'anomalia que ja s'havia detectat anteriorment

Enllaços recomanats: Premis cinema