L'alzheimer afecta el 40% dels majors de 90 anys a Espanya

Actualment uns 800.000 espanyols pateixen Alzheimer. És la principal causa de discapacitat en persones grans i la que genera una de les majors despeses socials. A més, segons dades de la SEN, Espanya és ja un dels països del món amb una major proporció de malalts de demència entre els majors de 60 anys.

Unes xifres que es duplicaran l'any 2050 a causa, principalment, a l'augment de l'esperança de vida i l'envelliment progressiu de la població. "L'envelliment és el principal factor de risc. Així mateix, en les persones grans, la prevalença de l'Alzheimer augmenta significativament a mesura que es van fent anys, fins al punt que el 40 per cent dels majors de 90 anys la pateix", ha assenyalat la coordinadora del Grup d'Estudi de Conducta i Demències de la SEN, Sagrario Manzano.

Es tracta, prossegueix, d'una malaltia davant la qual cal "posar fre" a través de la millora dels temps de diagnòstic i de l'augment de la conscienciació per part de la població sobre la importància que té adoptar mesures per tenir un envelliment saludable .

De fet, en els últims anys un dels aspectes en què més s'ha avançat és el diagnòstic precoç de l'Alzheimer. Això permet que es puguin instaurar precoçment tractaments que alenteixen el deteriorament cognitiu i controlen els trastorns conductuals, tant farmacològics com no farmacològics.

L'Alzheimer no està ben diagnosticat

No obstant això, segons la SEN, a Espanya, i tot i que el 18,5 per cent dels pacients que acudeixen a una consulta de Neurologia ho fan per alteracions de memòria o sospita de deteriorament cognitiu, segueix existint un "infradiagnòstic cridaner" dels casos de demència, sobretot en aquells que encara són lleus. I és que, es calcula que aproximadament entre un 30 i 40 per cent dels casos podrien estar sense diagnosticar i que només estan identificats un 20 per cent dels casos lleus.

"Des del punt de vista de l'atenció mèdica, una de les majors prioritats és millorar la precisió diagnòstica i la rapidesa del procés diagnòstic. Hem de reduir el nombre de persones a les que es diagnostica aquesta malaltia en fases avançades perquè el diagnòstic precoç ha demostrat clarament una reducció de la repercussió social i de l'impacte econòmic de la malaltia ", ha comentat la doctora Manzano.

D'altra banda, l'experta ha assegurat que la sensibilització social sobre el fet que quan una persona que comença a perdre facultats hagi de ser avaluada per un especialista és un altre dels aspectes "prioritaris" per millorar el diagnòstic.

Ara bé, en els últims anys s'ha augmentat també el coneixement d'aquells factors que influeixen o modifiquen l'expressió de la malaltia. I en aquest sentit, mesures com millorar la salut cardiovascular (prevenir i tractar adequadament la diabetis mellitus, la hipertensió, deixar de fumar, fer exercici i seguir una dieta sana) i potenciar el que es coneix com a reserva cognitiva, és a dir, millorar el nivell educatiu general de la població, i potenciar activitats que impliquin activitat intel·lectual i social com aficions, lectura, aprenentatge d'idiomes o tocar instruments musicals, podrien aconseguir reduir i / o retardar el moment demència de la Malaltia d'Alzheimer a nivell poblacional.

"Si bé la prevalença de la malaltia està augmentant molt perquè està augmentant el nombre de persones grans, en realitat, si no tinguéssim en compte el factor d'envelliment de la població, tindríem menys casos de demència que fa uns 30 o 40 anys. I això és degut al fet que cada vegada hi ha un major control i una major conscienciació de la població per controlar els factors de risc: el control de la tensió arterial i el tabaquisme, principalment. per tant apostar per mesures que ens permetin tenir un envelliment saludable des de les edats mitjanes de la vida, està impactant en l'edat d'inici dels símptomes ", ha tancat Manzano.