Espanya inverteix en salut mental 5,5 euros per cada 100 que destina a la despesa total sanitària, una xifra inferior a la mitjana de la UE, que arriba als 7 euros. Això provoca una manca de recursos i repercuteix a les persones que pateixen d'algun trastorn mental, que no tenen cobertes diverses de les seves necessitats.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que sense salut mental no hi ha salut, cosa que implica que és important no només que no hi hagi cap trastorn mental, sinó també que hi hagi un benestar personal i social, tal com recorda, en declaracions a Efe, el cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital General Gregorio Marañón, Celso Arango.

A Espanya, una de cada quatre persones tindrà algun trastorn mental al llarg de la vida i, en l'actualitat, els més freqüents són, afortunadament, els menys greus com l'ansietat o els relacionats amb l'afectivitat.

Després es troben, explica Arango, els trastorns que pateix un nombre de població menor però que són molt més greus com l'esquizofrènia, la bipolaritat o el trastorn de l'espectre autista, entre d'altres, i tenen una repercussió més gran en el dia a dia dels afectats.

Arango, qui a més és president de la comissió delegada del Departament de Psiquiatria del Ministeri de Sanitat, lamenta la inversió d'Espanya en salut mental: "Destina un 5,5% de la despesa total sanitària, és a dir, que de cada cent euros que s'inverteixen en sanitat, 5,5 van a salut mental. Això ens posa per sota de la mitjana europea, que se situa en set ".

Així, identifica algunes de les necessitats que no estan sent cobertes a causa de la poca inversió, com la falta de mesures preventives, l'escassetat de recursos adequats a l'edat del pacient per a intervencions primerenques, el desenvolupament de l'assistència als nens i adolescents o la manca de recursos intermedis, com els centres i hospitals de dia per a aquestes persones.

D'altra banda, Arango sosté que Espanya és un país en el qual es pensa que "la persona o treballa del tot o no pot treballar de res" i això és "nefast" per a les persones amb trastorn mental.

"Amb suports i supervisió necessaris podrien tenir accés a un treball protegit. El percentatge de persones amb trastorn mental greu que treballa a Espanya és molt més baix que en altres països i això fa que aquestes persones tinguin una autoestima molt baixa", destaca.

Des de la Confederació Nacional de Salut Mental, el seu president, Nel A. González opina que la manca de recursos "es nota molt" i apunta que a causa de la "poca inversió", les llistes d'espera perquè els pacients siguin atesos són "extraordinàriament llargues".

Segons assegura González a Efe, hi ha també un problema afegit i és que el temps que poden dedicar els professionals del Sistema Nacional de Salut (SNS) als pacients és "molt reduït".

"I és que en els casos que a priori semblen més lleus es poden produïr deficiències greus perquè si no se'ls dedica el temps necessari, la situació es pot escapar de les mans i la recuperació ser molt més lenta", explica el president de la Confederació.

Espanya disposa d'una Estratègia de Salut Mental que a hores d'ara, segons Arango, està "caducada". Tot i que s'ha elaborat una estratègia nova, encara no s'ha aprovat per falta de consens entre les comunitats autònomes.

Sobre aquest aspecte, González assegura que hi ha enfocaments nous que han de ser incorporats, com el tema dels drets de les persones a la salut mental i a la participació en la societat.

Segons el parer del president de la Confederació, l'anterior estratègia és "francament millorable" i la propera hauria de ser d'obligat compliment per totes les comunitats autònomes per acabar amb la desigualtat que existeix en aquesta matèria.