«Fas cara de cansat. No hi ets tot», li van dir fins a tres vegades a Ramon Barlam. Estava cansat, sí, admet. Però res més. Era a casa i es va anar a estirar. Quan van trucar al timbre ja hi havia personal sanitari al pis. Un familiar els havia avisat perquè no ho veia clar. La intuïció no li va fallar. Barlam havia tingut un ictus. Eloi Soler estava prenent el sol a l’Ateneu de les Bases. Quan es va alçar «vaig veure que queia per una banda». Una persona que l’acompanyava va saber de seguida què li passava i en un no res ja era en una ambulància. També va ser un ictus. Tant l’un com l’altre s’emocionen quan ho recorden.

Barlam i Soler, de 51 i 65 anys respectivament, explicaran la seva experiència a la xerrada sobre l’ictus que es durà a terme el pròxim 15 de desembre a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, en què també prendran part professionals d’Althaia.

«Jo no vaig pensar que era un ictus. Saps què és. N’has sentit parlar, ho associes a gent gran, però...». Recorda exactament què va passar el 4 d’agost del 2015. Quan va entrar a l’ambulància «no se’m bellugava la mà». Va estar 10 dies ingressat a Sant Joan de Déu i tres mesos més a Sant Andreu per fer recuperació. «Tens mals records, però també m’ha servit per moltes coses», explica Barlam. «Afrontes la vida d’una altra manera. Et replanteges moltes coses».

Barlam és professor a l’institut de Cal Gravat de Manresa i a més a més col·labora en multitud de projectes educatius i universitaris. «Em va afectar molt quan em van venir a veure els meus alumnes. Va ser dur», igual que quan els seus fills l’havien d’ajudar a dutxar-se al principi, recorda. Ara «continuo fent moltes coses perquè sóc així de mena, però sé parar. Porto un altre ritme». Considera que la malaltia l’ha fet millor persona i també millor mestre.

L’ictus li ha deixat alguna seqüela física. Igual que a Soler, que té problemes al cantó dret del cos. Li tremola la mà quan intenta tancar els dits i no pot alçar el braç. Ha de rumiar què vol dir quan parla perquè s’encalla i des que va tenir l’atac no té memòria dels fets recents. «Si em dius què vaig sopar ahir, no ho sé pas», comenta. «Només em queda la memòria passada. Sort n’hi ha».

Soler treballava de cap d’Energia a Telefònica. Es va jubilar als 50 anys. «La meva feina era pintar quadres, tocar la bateria, la casa de pagès amb els animals de granja». Tot això es va estroncar l’abril d’aquest any. Ara «espero quedar bé per poder tornar-hi». Ni ell ni Barlam no es van arribar a imaginar mai que podrien tenir un ictus.

Un cop el van portar a Althaia en va tenir un altre mentre li feien una ressonància, i també l’endemà. «Vaig quedar fet un cacauet». Al cap d’uns dies el van traslladar al Clínic, on el van operar i després va començar a fer recuperació al Centre Hospitalari. Hi continua anant cada dia, ara a peu des de casa. També va a la piscina. «He guanyat molt», diu.

L’un i l’altre consideren que la força de voluntat és cabdal per superar la malaltia, tant des del punt de vista psicològic com per les seqüeles físiques que pot deixar. «És una lluita dia a dia». Barlam destaca l’atenció rebuda a Althaia i, sobretot, a Sant Andreu, on va estar més temps ingressat.

«Abans es mirava que una persona que havia tingut un ictus sortís de l’hospital caminant. Ara, que surti bé i tingui qualitat de vida», destaca la neuròloga i coordinadora del Codi Ictus d’Althaia, Júlia Saura. La fundació atén 450 casos d’ictus a l’any.

A la xerrada també hi intervindrà la infermera Mireia Torras, que parlarà de prevenció. Segons el sotsdirector general d’Althaia, Albert Estiarte, es tracta d’un acte de difusió perquè la població sàpiga, sobretot, detectar la malaltia tenint en compte que s’ha d’actuar el més ràpidament possible.