La meditació mindfulness és un tractament cada vegada més popular per a l'ansietat, però provar la seva eficàcia d'una manera convincent ha estat difícil. Ara, un assaig clínic rigorosament dissenyat i patrocinat pels Instituts Nacionals de Salut (NIH, per les sigles en anglès) dels Estats Units, dirigit per un investigador del Centre Mèdic de la Universitat de Georgetown, ha trobat evidència fisiològica objectiva que la meditació conscient combat l'ansietat.

Els investigadors van descobrir que els pacients amb trastorn d'ansietat havien reduït dràsticament les respostes de l'hormona de l'estrès i la inflamació a una situació estressant després d'assistir a un curs de meditació conscient, mentre que els pacients que van seguir un curs de maneig de l'estrès sense meditació havien registrat un empitjorament de les respostes.

"L'entrenament de meditació mindfulness és un enfocament relativament barat i de baix estigma i aquestes troballes enforteixen el plantejament que pot millorar la resistència a l'estrès", afirma l'autora principal del treball, Elizabeth A. Hoge, professora associada del Departament de Psiquiatria de l' centre Mèdic de la Universitat de Georgetown, als Estats Units.

L'estudi, publicat aquest dimarts a 'Psychiatry Research', va incloure a 89 pacients amb trastorn d'ansietat generalitzada, una malaltia caracteritzada per preocupació crònica i excessiva de qui la pateix. S'estima que el trastorn afecta gairebé 7 milions de nord-americans durant un any.

Hoge i els seus col·legues van dividir aleatòriament als pacients en dos grups: un va seguir un curs de reducció d'estrès basat en meditació conscient o mindfulness durant vuit setmanes, l'altre --el grup de control-- va seguir un curs de vuit setmanes de formació per a el maneig de l'estrès, que incloïa consells sobre una bona nutrició, hàbits de son i altres temes de benestar. Tots dos cursos tenien formats similars, però només el primer incloïa la formació en tècniques de meditació.

Moltes proves prèvies de teràpies basades en la meditació mindfulness han comparat un grup de meditació amb un grup de control no tractat. A causa que els participants en aquests estudis no estan "encegats" --saben si reben tractament o no-- és probable que estiguin influenciats per l'efecte placebo i altres formes de biaix d'expectativa. "L'Agència Nord-americana del Medicament (FDA, per les sigles en anglès) mai aprovarà un medicament basat en un disseny d'assajos clínics", explica Hoge.

En aquest estudi, afegeix, els participants haurien tingut poc o cap biaix d'expectativa perquè tots van ser assignats a un tractament i no se'ls va dir quin era el tractament d'interès per als investigadors. Abans i després del curs de formació, se'ls va sotmetre a la prova d'estrès social Trier, una tècnica experimental estàndard que indueix una resposta a l'estrès, en la qual es demana als participants que pronunciïn un discurs davant d'una audiència i reben altres instruccions que indueixen ansietat.

"Estàvem analitzant la resiliència dels pacients --relata Hoge-- perquè aquesta és realment la pregunta final: ¿podem fer que la gent faci servir l'estrès millor?". Per a la prova d'estrès, l'equip va monitoritzar els marcadors sanguinis de les respostes d'estrès dels subjectes: els nivells de l'hormona de l'estrès ACTH i les proteïnes inflamatòries IL-6 i TNF-alfa.

El grup de control va mostrar increments moderats en la segona prova en comparació amb la primera, el que suggereix un empitjorament del seu ansietat en haver de suportar la prova de nou. Per contra, el grup de meditació va mostrar grans caigudes en aquests marcadors en la segona prova, la qual cosa suggereix que l'entrenament de meditació els havia ajudat a fer front a l'ansietat.

Hoge i els seus col·legues també van trobar --com es va informar en un article anterior sobre aquest estudi- que els pacients del grup de meditació, en comparació amb els controls, van experimentar reduccions significativament majors en les mesures d'estrès autoavaluades després del seu curs. L'estudi se suma a l'evidència sobre l'eficàcia de la meditació mindfulness en el tractament de l'ansietat, segons Hoge.

Aquesta investigadora també assenyala que amb la seva rigorós disseny de "control actiu", el treball proporciona un bon paradigma per més estudis sobre intervencions com la meditació, en la qual els pacients no poden ser encegats. Hoge espera a última instància ampliar l'anàlisi dels tractaments relacionats amb la meditació conscient a altres patologies psiquiàtriques i comparar aquests tractaments amb les teràpies farmacològiques psiquiàtriques estàndard.