Ser mare amb els òvuls donats per una altra dona és per a moltes l'últim camí que condueix a la maternitat. L'ovodonació és l'esperança de moltes dones per aconseguir tenir un fill. Edat avançada, menopausa, tractaments amb radioteràpia o quimioteràpia, malalties genètiques o absència d'òvuls de bona qualitat són causes d'infertilitat. El 1984 es va aconseguir el primer embaràs a terme d'una dona amb problemes als ovaris, que no s'hauria aconseguit mai sense aquesta tècnica.

Avui en dia, l'ovodonació s'ha convertit en una de les tècniques més utilitzades en reproducció assistida, i fins i tot s'equipara a la fecundació in vitro amb òvuls propis. «El progrés de la societat, els nous estils de vida i la incorporació de la dona a la vida laboral són les principals raons per les quals la maternitat s'ha vist desplaçada a segon pla. Els òvuls donats per una dona jove, sana i fèrtil fan possible que una altra dona assoleixi el somni de ser mare malgrat haver superat el moment idoni marcat pel rellotge biològic», comenta el doctor Jose López Gálvez.

L'estat espanyol és una potència mundial en reproducció, de fet, ocupa els primers llocs del rànquing. Un marc legal avançat i modèlic i el nivell de professionalitat dels especialistes són factors determinants perquè també Catalunya sigui un país de referència en medicina reproductiva, en concret, en tècniques com l'ovodonació i la donació de gàmetes.

Espanya va molt avançada en medicina reproductiva i ofereix tècniques que no són accessibles o són molt més complexes en països veïns, «la qualitat de laboratori, tecnologia i, sobretot, els resultats són motius de pes per a les pacients estrangeres que acudeixen a nosaltres demanant aquests tractaments», afirma el doctor López Gálvez.

La legislació sobre tècniques de reproducció humana assistida preveu que qualsevol dona a partir de18 anys pot ser receptora o usuària d'aquestes pràctiques amb independència del seu estat civil i orientació sexual, i per aconseguir-ho es facilita la donació d'òvuls i esperma totalment anònima.

«Les diferències culturals són notables i Espanya és més permissiva legalment en els tractaments de fertilitat, ja que són accessibles a tothom. La nostra normativa protegeix l'anonimat en les tècniques reproductives, protegeix i fomenta la relació de normalitat entre pares i fills », afirma el director de la Unitat de Reproducció Vistahermosa.

L'ovodonació, juntament amb la fecundació in vitro i la inseminació artificial, és un dels processos amb millors resultats. Segons López Gálvez, «amb l'avançada tecnologia de la qual es disposa avui dia i els actuals tractaments de fertilitat, és possible arribar a una efectivitat màxima, i les dificultats més importants per assolir la gestació se situen en pacients que tenen algun tipus de patologia especial».

Les dades assenyalen que en ovodonació s'arriba al 90% d'èxit després de dos cicles transferint dos embrions i amb menys del 10% d'embaràs múltiple. En fecundació in vitro-microinjecció espermàtica el percentatge d'èxit oscil·la entre el 40% i el 65% i en dones de menys de 35 anys arriba al 70%. En inseminació artificial conjugal després de quatre cicles s'arriba al 60% d'èxit i en inseminació artificial de donant s'aconsegueix el 80% d'èxit després de quatre cicles.

Tots aquests percentatges es poden alterar mínimament, comenta el doctor, depenent de l'edat de la pacient i de les condicions específiques de cada dona. Però normalment l'efectivitat és màxima, ja que «qualsevol cas és analitzat personalment a la recerca del tractament més adequat per aconseguir més probabilitats d'embaràs».