Amb la primavera arriba la temporada de diverses fruites com la maduixa, característica per ser molt baixa en calories (amb prou feines conté 70-80 quilocalories per ració). Segons el patró de dieta mediterrània s'haurien de prendre, com a mínim, tres racions de fruita al dia, d'uns 150-200 grams per ració, el que es tradueix en l'equivalent a una tassa de maduixes.

Un altre dels seus beneficis és que qualsevol moment del dia és idoni per a prendre-les, de manera que menjar-ne diverses vegades per setmana, aprofitant la temporada de la primavera, és una bona elecció, sempre que no s'oblidi introduir altres varietats de fruites, riques en altres components.

El seu consum a Espanya és altíssim; és el primer exportador europeu d'aquesta fruita i un dels primers del món, després dels Estats Units. Del camp espanyol surten prop de 300.000 tones de maduixes a l'any, de les quals un 95% surt de Huelva. El seu consum ha de ser ràpid perquè la seva vida útil és bastant curta, entre 8 i 9 dies, encara que es conserven acceptablement en congelació durant mesos.

Sorprenentment, la major part dels antioxidants de la maduixa resideixen a les llavors. Sense anar més lluny, un 81% es troben allà. Les llavors també conegudes com aqueni, corresponen a un 7,5% del pes sec de la maduixa.

L'experta de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l'Alimentació (SEDCA), Andrea Calderón, detalla que la maduixa podria contribuir a un menor risc de càncer i de malalties cardiovasculars, a regular el colesterol sanguini, a millorar el sistema immunològic, a augmentar la capacitat neuronal, a reduir els processos inflamatoris i a retardar els processos d'oxidació i d'envelliment en l'organisme. "Malgrat tot això, són escassos els estudis científics en maduixes de moment, i cal augmentar les investigacions d'aquest aliment tan consumit a Espanya per poder corroborar alguns resultats", indica.

La seva composició nutricional, la nutricionista explica que aproximadament un 90% és aigua. "El següent ingredient majoritari serien els hidrats de carboni (fructosa, glucosa i xilitol), corresponent a un 7% de la mateixa. A més, és bona font de vitamina C, arribant a contenir major quantitat que una taronja. També és rica en: potassi, antocianines, fibra i àcids orgànics com l'àcid oxàlic, cítric (potenciador de l'acció de la vitamina C), màlic i petites quantitats d'àcid salicílic (antiinflamatori i anticoagulant) ", remarca.

D'altra banda, la nutricionista recorda que la maduixa conté polifenols que aporten "grans beneficis" per a la salut, a més de conferir-li el color tan característic, o les antocianines, i altres com l'àcid elàgic, quercetina i catequines. "Gràcies a aquestes substàncies es considera que les maduixes són una de les fruites més antioxidants del mercat. En una tassa de 150 grams de maduixa resideixen ni més ni menys que 300 mg de compostos fenòlics antioxidants", afegeix.

En concret, explica que aquests antioxidants bloquegen l'efecte perjudicial de l'oxidació provinent de factors externs de la dieta, del medi ambient, del tabac, o de la contaminació. "S'ha demostrat que les maduixes tenen un poder antiinflamatori, poden eliminar els radicals lliures com el superòxid, són anticancerígenes davant alguns tipus de càncer, bloquejant l'inici i desenvolupament de la carcinogènesi i promovent la supressió tumoral. Per exemple una tassa diària podria disminuir el risc de càncer de pulmó gràcies a la quercetina i l'àcid elàgic contingut ", alerta Andrea Calderón.

Altres investigacions que s'han realitzat només en animals apunten als mateixos resultats, una disminució de l'aparició de tumors cutanis en rates en un 50% gràcies de nou a la quercetina, i en el càncer de mama i de còlon. En canvi, altres estudis no han trobat tal associació. La Universitat Estatal d'Ohio (EUA) va trobar una possible associació entre el consum freqüent de maduixa i un menor risc de càncer d'esòfag.

D'altra banda, també tenen una acció davant les malalties cardiovasculars prevenint enfront de malalties cardíaques, hipercolesterolèmies i arteroesclerosi. D'una banda, promouen una adequada funció endotelial, menor oxidació del colesterol LDL i menor risc de fixació de plaques d'ateroma, segons precisa, ja que després d'un consum habitual de maduixes augmenta la concentració d'antioxidants en plasma que exerceixen aquesta acció, i per altra banda, disminueixen la tendència de trombosi.

Altres compostos fenòlics de la maduixa ajuden a la millora del sistema immunològic per la seva activitat antiviral enfront d'alguns tipus de virus (quercetina) i fins i tot s'ha vist que podria disminuir substàncies que promouen l'asma i davant de reaccions al·lèrgiques en l'organisme.