Les taques blanques a les ungles són una alteració coneguda com 'leuconiquia', i no té per què ser degut a una manca de calci en l'organisme, assegura la dermatòloga de la Clínica Universitat de Navarra (CUN), Irene Palaus Álvarez. Moltes vegades poden aparèixer aquestes taques quan es colpeja la mà sense adonar-se en la punta dels dits, per exemple.

En principi, no suposa cap afectació greu i no hi ha cap tractament per a pal·liar-les. Simplement esperar que les ungles creixin i, si es veuen antiestètiques les taquetes, sempre es poden pintar les ungles i esperar que creixin. No obstant això, de vegades s'associen amb trastorns alimentaris. Per això, reforçar una alimentació sana pot prevenir la seva aparició, no teclejar l'ordinador fort, o no mossegar-se les ungles, per exemple, poden contribuir a evitar-les.

De forma més detalla, l'experta de la CUN necessita que aquesta patologia cal dividir-la en dos tipus fonamentals: la leuconiquia veritable, que té lloc quan es afecten les cèl·lules que originen la ungla, i es caracteritza perquè al pressionar l'ungla les bandes blanques romanen; o la leuconiquia aparent, deguda sobretot a alteracions en el llit unguial (on s'assenta l'ungla), com ara onicomicosis o fongs en els peus, o la presència d'edema al llit unguial i que al pressionar desapareix la coloració blanquinosa.

Diversos tipus de taques

Al seu torn, enumera diversos tipus de leuconiquia veritable (per freqüència puntejada, linear o transversa): la total, abasta tota la ungla, i té lloc poques vegades, fonamentalment per causes genètiques o síndromes familiars), l'subtotal, i la transversa. "Aquesta és la que més interessa a la gent, amb bandes blanques paral·leles a l'inici de l'ungla de 1-2 mil·límetres de gruix i que avancen amb el creixement de la ungla", afirma.

"S'associa principalment amb traumatismes o manicures. En altres ocasions també amb quimioteràpia, disminució severa dels nivells de calci o una infecció sistèmica, i fins i tot ser hereditària en alguns casos. Abans s'associava amb falta de calci o zinc, però en aquest moment aquesta associació no està comprovada ", afegeix, per concloure que la puntejada és la més freqüent, amb puntets d'1 a 3 mil·límetres, a causa de petits traumatismes.

L'especialista indica que, quan la leuconiquia sigui aparent, és a dir, que el color blanc desapareix amb la pressió, si el pacient és un malalt amb moltes patologies o malalties importants hauria de consultar al seu metge. "El tractament, en tot cas, seria el de la malaltia sistèmica. Si és un pacient amb malalties dermatològiques, hauria de consultar també per si els canvis són una manifestació més del seu problema cutani", explica.

Sobre els casos de leuconiquia veritable lineal o transversal diu que caldria evitar traumatismes o manicures, ja que aquests són les principals causes, tot i que lamenta que no hi hagi d'moment un tractament específic.

Segons ressalta l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), més enllà del seu objectiu estètic, les ungles tenen "importants" funcions, especialment les de les mans, ja que afavoreixen i implementen la funció prènsil, és a dir la d'agafar objectes.

"És important conèixer que les alteracions unguials (de les ungles), que són variades, poden ser la manifestació de trastorns de salut general, de malalties sistèmiques o de patologies específiques de la ungla. Amb els tractaments per a ungles cal tenir paciència, ja que qualsevol d'ells necessitarà almenys de 6 a 10 mesos per evidenciar la seva eficàcia, ja que el creixement de les ungles és lent, d'1 a 2 mil·límetres al mes ", afegeixen.

Com a conclusió, asseguren que són inofensives i que no cal acudir per elles al dermatòleg, tret que apareguin línies blanques al llarg de l'ungla (alguna cosa falla en la matriu de l'ungla), si les ungles s'aclareixen o bé adquireixen un to opac.