Álvaro Bilbao (41 anys, Bilbao) és un neuropsicòleg especialitzat en el cervell del nen. Alguna cosa hi deu tenir a veure que sigui pare de tres nens. Les seves experiències a la consulta i a casa l’han empès a publicar tres llibres. Aquest últim, Todos a la cama, que acaba de sortir al car-rer, «és una guia que permet conciliar les necessitats del nadó amb les dels pares aplicant grans dosis d’instint, sensibilitat i sentit comú». Estem davant d’un especialista en educació familiar amb ganxo. Si a Madrid la seva consulta té llista d’espera, a Internet gaudeix de ser un influencer.

Pel que escriu, tant en paper com a la xarxa, s’aprecia un to de serietat, de voler ser precís amb les seves valoracions.

Intento tenir en compte el que diu la ciència sobre el son infantil: no està tot dit, i està subjecte a una sèrie de processos maduratius del cervell. A més, en totes les cultures no es dorm igual.

De la literatura educativa, qui tria i per què?

Doncs més que Álvaro Bilbao, la realitat de la majoria dels pares. Si ens centrem en la realitat del son, ni Estivill té tota la raó ni podem assegurar que el llit familiar (dormir amb el bebè) sigui l’única resposta. El més valuós és saber quines coses poden ajudar el teu fill.

Precisament, per aquesta part de misteri del son i la particularitat de cada família, com aborda les sessions?

No hi ha una única resposta. No és el mateix l’acció amb un nadó de 6 mesos que amb un nen de 6 anys. Al primer no se li pot dir «ara et toca dormir», perquè el seu ritme biològic és totalment independent del que nosaltres creiem que cal fer; mentre que en el segon cas, el nen ha d’adaptar-se a unes necessitats culturals, com anar a l’escola, perquè la seva atenció sigui òptima.

Molts pediatres recomanen el llit familiar.

Perquè els pares també poden descansar bé. La majoria dels pares no s’encasellen en mètodes nord-americans com Estivill o Ferber, ni tampoc practiquen llit familiar exclusiu. L’instint s’imposa.

És curiós.

Sabem que els nens han d’anar guanyant autonomia amb el temps per dormir. Que als 15 anys un nano necessiti que li acariciïn el cap a l’hora d’anar a dormir...

Com neix «Todos a la cama»?

Cada vegada que feia una xerrada em trobava amb pares totalment polaritzats, que em preguntaven si amb el seu fill havien de seguir el mètode Estivill o fer el llit familiar. M’impactava. També perquè jo no els havia aplicat i sentia que cap opció no encaixava amb el que havíem portat a terme a la meva família. Vaig indagar en tot el que estava escrit i, en realitat, cap mètode no encaixa amb el que assegura la ciència.

Quina influència hi han tingut els seus tres fills?

Que sigui un llibre pràctic i reuneixi la meva visió com a neuropsicòleg i com a pare. Sempre, en la meva vida, parteixo d’un punt d’equilibri. No radicalitzar-se. Ni cridar ni prohibir ni que facin moltes extraescolars. El sentit comú ha de manar davant d’una de les situacions més complicades, com és modular els nostres disgustos, alegries i interessos. Llavors, jo explico els hàbits que he ajudat a adquirir als meus fills.

Va tenir dificultats?

La nostra situació va ser singular: van néixer molt seguits i això impedia que poguéssim ficar-los al llit al mateix temps. Vam voler prestar més atenció al nounat perquè els més grans van anar adquirint autonomia des del nostre respecte i afecte.

Ha assegurat que «almenys el 50% de la intel·ligència dels fills vindrà determinada pels gens. Un altre 25%, de companys d’aula».

Sabem que la intel·ligència és multifactorial per la genètica i l’educació. Hi influeix molt la relació a les aules. És cert que si els pares eduquem els nostres fills en el son amb ordre, organització i afecte reduirem la seva angoixa i ansietat.

Maria Montessori va afirmar que «el període més important en la vida és des del naixement fins als sis anys».

Sí, i també ho malinterpretem quan pretenem que el nen assumeixi molta informació amb activitats de música i idiomes. Pots aprendre xinès als 3 anys o als 40, però l’autoestima, la confiança en el món i el desig d’aprendre es donen, gairebé exclusivament, durant els sis primers anys. Per exemple, l’etapa més influent de l’afecte va des dels 6 mesos fins a l’any i mig. Per tant, hem d’estar atents al contacte afectiu amb els nostres fills, la consideració a les seves necessitats.

Un conte pot ajudar a induir el son.

Perquè se sentin afortunats des de petits, els pares hauran de transmetre bones vibracions. Relaxació. Una frase que dic molt és que «els nostres fills no volen uns pares perfectes, sinó feliços». Perquè com més gaudeixin els nens, més gran serà el seu desenvolupament intel·lectual. Amb límits i ordre, això sí.

Com els prova passar hores amb l’iPad?

Entre que el nen llegeixi un conte o els seus pares l’hi narrin en format paper o en format digital, hi ha diferència. Les noves tecnologies emeten un tipus de llum que afecta una zona del cervell que es diu supraquiasmàtic i provoca que no se segregui melatonina, una hormona que ens permet agafar el son. Detalls subtils que condicionen el cervell.

José Antonio Marina va dir que «els mestres tenim l’obligació de fer-nos entendre». Això es podria aplicar a mares i pares?

Abans de preocupar-nos que els nostres fills ens entenguin, hem d’ocupar-nos a comprendre’ls a ells. Quan et demana que et quedis amb ell una estona més al llit, no et pensis que està tenint molta barra.

Disminueix la qualitat de vida amb la maternitat-paternitat?

Per estudis científics sabem que la felicitat disminueix amb el naixement dels nostres fills, a causa que fem menys el que ens ve de gust. Viatgem menys, anem a menys concerts... No obstant això, tenim nivells més alts de benestar, és a dir, més satisfacció.

Iñaki Escudero, fundador de Learning Gypsies, una família que està viatjant pel món des de fa un any per millorar l’educació infantil, diu que la seva filla de 12 anys és l’encarregada de ficar al llit els seus germans petits.

Ha, ha. No crec que hi hagi cap tipus de problema a partir que els nens han deixat de prendre el pit. Principalment, el que volen és sentir-se acompanyats. Cada família és diferent.

Narren al seu blog que van decidir fer aquest «viatge» de coneixement perquè els seus fills s’avorrien amb els mètodes tradicionals i ells amb prou feines en gaudien 2 hores a la nit.

Benvingut sigui, sempre que siguin moments de qualitat. Si has d’arribar a casa teva a les tres de la tarda i estar tota l’estona mirant el mòbil, oblida-te’n.

Per generar aquests moments de qualitat, què aconsella?

Que ho enfoquin com una oportunitat de gaudir, de descobrir la vida a través dels ulls del seu fill, per treure tot el profit d’aquesta experiència.

Com?

Jugant molt. És la manera natural de l’infant d’adquirir confiança i habilitats socials. Que segueixin el seu instint i no es deixin guiar per idees rígides.

I per anar acomiadant el dia i preparar-se per anar a dormir, què es pot fer per ser eficaç?

En el llibre explico vuit passos que faciliten molt la tasca. Té a veure amb la regulació de certs ritmes del cervell. Per exemple, abaixar les persianes perquè en penombra es descansa millor; que se senti acompanyat; ajudar-lo que s’acomodi en posició horitzontal; llegir-li un conte... Perquè sigui més eficaç, cal fer el procés en el moment en què el nen està més cansat. Així generem hàbits positius.