Tot i que els dolços sempre vénen de gust, el tipus d'edulcorant que consumim en multitud d'aliments ha generat un ampli debat els últims anys pel seu impacte en la salut.

El sucre refinat segueix sent el més utilitzat per la indústria alimentària i el més consumit. No obstant això, la seva associació amb l'obesitat, la diabetis o els problemes de salut bucal ha fet que molts consumidors hagin buscat alternatives, entre les quals edulcorants artificials com la sacarina o l'aspartam.

En els últims anys, però, el mercat s'ha fixat en altres opcions d'origen natural, com la fructosa i l'estèvia. Però la falta de coneixement sobre les propietats de cada edulcorant i la difusió d'estudis sense consens científic han llançat noves ombres sobre els possibles efectes que tenen en la nostra salut.

El sucre comú, o sacarosa, s'obté de la canya de sucre i de la remolatxa i està format per glucosa i fructosa. Segons explica la dietista i nutricionista Maria Egusquiza Taramona, aporta 4 quilocalories per gram. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella que el seu consum no superi el 10%, o fins i tot que sigui inferior al 5%, de les calories diàries recomanades.

Per la seva aportació calòrica, la ingesta elevada és el que es vincula amb diferents malalties, com l'obesitat o la diabetis tipus 2. Alguns estudis, com el de l'endocrí pediàtric Robert Lustig, de la Universitat de Califòrnia-San Francisco (EUA), sostenen que el pitjor no són les calories, sinó que és tòxic: per la forma com es metabolitza, danyaria també el fetge. La majoria d'experts, en canvi, només desaconsella fer-ne un consum elevat, i relacionen els problemes que pot ocasionar amb l'obesitat.

La fructosa és un edulcorant que conté les mateixes quilocalories per gram que el sucre i que es troba en fruites i verdures. Aquesta proporció no la fa en principi aconsellable en dietes específiques. No obstant això, el seu poder edulcorant és molt més gran que el sucre, de manera que en necessitarem una quantitat inferior per aconseguir la mateixa dolçor, segons Egusquiza Taramona.

Més protagonisme i controvèrsia ha generat l'estèvia, un edulcorant que s'obté de les fulles d'una planta (Stevia rebaudiana) provinent d'Amèrica del Sud. En tot cas, el que trobem en els supermercats és el glucòsid d'esteviol (E-960), ja que a Espanya només es pot consumir com a producte processat, perquè no està autoritzada la venda de la seva fulla.

Com destaca Egusquiza Taramona, l'estèvia gairebé no aporta quilocalories (0,2 kcal per gram), i això la fa més aconsellable per a persones diabètiques. Més enllà d'això, no existeixen prou evidències científiques sobre altres propietats beneficioses per a la salut, que habitualment s'argumenten quan es vol comercialitzar aquest producte.

Però, quina és la millor opció? Per a Egusquiza Taramona, el millor és evitar aquests edulcorants tant com sigui possible, perquè el sucre ja està present en la immensa majoria dels productes processats que trobem al supermercat. «En cas de voler afegir dolçor al iogurt, el més saludable seria afegir-hi, per exemple, trossets de maduixa o de plàtan», aconsella.