La directora de l'Àrea d'Atenció Sanitària, Cristina Nadal, creu que millorar la gestió de les altes podria permetre alliberar llits fins a mig dia abans i, per tant, avançar l'ingrés de pacients que actualment s'han d´esperar a urgències quan se sap que han de romandre alguns dies a l´hospital. Per això, ja s'ha començat a treballar amb els centres sanitaris per modificar les estructures i fer-les prou «flexibles» per canviar els fluxos de pacients. En aquest sentit, Salut vol incorporar a tot el sistema les prealtes, és a dir, tenir a punt tota la gestió de l´alta per poder deixar l´hospital quan el metge ho indica, les altes en caps de setmana o els ingressos hospitalaris.

El principal motiu de queixa de les urgències hospitalàries és el temps d´espera. Per aquest motiu, el departament de Salut es va fixar, en l´elaboració del Pla Nacional d´Urgències de Catalunya (PLANUC), l´objectiu de reduir el 10% aquest 2017 el nombre de pacients que passen més de 24 hores d´espera per ingressar, i reduir-lo del tot en un termini de 4 anys. La posada en marxa de més Centres d´Urgències d´Atenció Primària (CUAP) o l´atenció domiciliària en determinades zones menys densament poblades són algunes de les mesures que han de modificar aquests fluxos de pacients, però des de Salut també s´està actuant per evitar que els hospitals treballin «d´esquena a la realitat». Ho ha explicat Cristina Nadal, directora de l´Àrea d´Atenció Sanitària, que ha detallat que algunes mesures que s´estan negociant amb els gerents de l´hospital aposten per flexibilitzar la gestió de les altes hospitalàries per alliberar els llits més fàcilment i, per tant, assumir «el flux» de pacients que té lloc i que produeix alguns «colls d´ampolla», sobretot en determinades èpoques de l´any, com és el pic de l´hivern, o en dies en què hi ha menys recursos humans, com poden ser els festius, els caps de setmana o els ponts.

Per això, es vol aconseguir que els hospitals facilitin les altes precoces, és a dir, que un pacient a qui està previst deixar marxar a casa l´endemà se li avancin tots els tràmits (com poden ser les qüestions administratives o la comunicació amb la família) perquè el metge, si el visita a primera hora i no hi ha hagut cap contratemps clínic, li pugui donar l´alta a primera hora del matí i per tant, alliberar el llit fins a 12 hores abans del que podria ser si es reprodueixen els temps actuals. Amb el funcionament habitual, hi ha pacients que reben l´alta cap al migdia, de manera que allarguen l´estada fins a l´hora de dinar i, en l´espera de la família i l´adequació de l´habitació per al proper malalt, no es pot disposar d´aquest llit fins a primera hora del vespre.

Nadal explica que sovint els hospitals actuen per qüestions culturals de determinada manera, i que cal canviar alguns d´aquests costums per fer més eficient la gestió d´aquests llits tenint en compte que s´han de considerar «un bé escàs». La directora de l´Àrea d´Atenció Sanitària reconeix que a vegades «coses molt òbvies costen molt», perquè impliquen un canvi de mentalitat i de «dinàmiques de funcionament».

En la mateixa direcció es treballa de cara als caps de setmana, que actualment es donen en una proporció molt més baixa respecte als dies laborables. El 2016, el percentatge d´altes en dissabte va ser del 6,9% i en diumenge, del 4,5%, mentre que els dies laborables aquest percentatge oscil·la entre el 15,7 i el 19,3% . Nadal entén que un pacient pot estar preparat mèdicament per marxar a casa «tant un dijous com un dissabte» i, per tant, els centres haurien de «poder accelerar el tràmit», ja que el criteri d´alta mèdica «no entén de dies de la setmana». Aquesta mesura ja s´ha començat a implantar en alguns hospitals, però en altres hi ha les dificultats per recursos humans i per la complexitat d´algunes decisions. Nadal aposta per «revertir» aquesta situació i tenir, per exemple, residents més preparats per prendre algunes decisions.

Una altra mesura que es vol potenciar per alliberar llits de manera més àgil és l´hospitalització domiciliària. El 2016, segons les dades del departament, es van fer 12.964 hospitalitzacions d´aquest tipus, el 3,3% del total de les altes hospitalàries. El PLANUC vol reforçar aquest sistema i arribar d´aquí a 4 anys a un percentatge d´entre el 5 i el 10%.