Al llarg del 2017, els hospitals catalans van fer 1.106 trasplantaments d'òrgans, una xifra de rècord que supera el nombre d'operacions que es van fer el 2016, que ja havia traspassat la barrera del miler. A més, també es registra rècord en nombre de donants, fins a 333, cosa que suposa arribar a la xifra de 44,1 donants per milió d'habitants, amb un increment del 5,7%.
Des de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) es valoren molt positivament les xifres obtingudes aquest darrer any, i també el fet que en 4 anys les negatives s'hagin reduït fins al 13%, 11 punts menys que fa deu anys.
L'augment, d'un 5,7%, de la donació de cadàver ha fet possible que el 2017 Catalunya hagi registrat un nou rècord de donacions i de trasplantaments. Així, s'han pogut utilitzar òrgans de 333 donants vàlids. L'increment més important d'aquestes donacions prové de la mort per asistòlia, és a dir, per parada cardíaca, controlada o no, que va suposar 1 de cada 3 trasplantaments. Segons ha explicat el director de l'OCATT, Jaume Tort, fa uns anys aquest tipus de donació era només testimonial. Des que es va posar en marxa, gràcies a la tasca dels equips de coordinació de trasplantaments, ha anat guanyant terreny i ja suposa el 24,8% de totes les donacions.
A banda, Tort també ha destacat que les donacions per mort encefàlica, que havien disminuït en paral·lela a la disminució de les morts per accident de trànsit o per l'èxit d'alguns programes com el codi Ictus o el codi Infart, no només no han disminuït, sinó que han seguit augmentant un 2,9%. Aquest tipus de donació representa actualment el 45,9% del total, però aporta un nombre més elevat d'òrgans.
Tort també ha destacat el canvi que s'ha donat en les negatives del familiar, que fa deu anys era del 22% i ara s'ha registrat del 13%. Per al director de l'OCATT, és un «reflex del que pensa la societat» i una resposta a la tasca que fan els professionals a l'hora de detectar possibles donants. Per a Tort, que només 1 de cada 10 famílies es negui a donar els òrgans del difunt és una altra de les dades «extraordinàries» que poden presentar aquest 2018.
Amb aquest nombre de donants, s'han pogut fer realitat 1.106 trasplantaments, un 8,8% més que el 2016, i arribar així als 146,5 trasplantaments per milió de població, una de les taxes més elevades a escala mundial. Els trasplantaments més freqüents, 780, són el de ronyó, que ha crescut un 10%, seguit del de fetge, que ha disminuït un 4,19%, amb 160 operacions. Els segueixen els trasplantaments de cor, pulmó i pàncrees, amb menys prevalença. Per centres, l'Hospital Vall d'Hebron ha liderat amb 271 trasplantaments, seguit de Bellvitge amb 252, i l'Hospital Clínic amb 245. A Catalunya, doncs, es fan cada dia 3 trasplantaments, 2 de ronyó i un altre d'un altre òrgan.
Malgrat aquests resultats, ha recalcat Elvira, hi ha 1.226 persones pendents d'un trasplantament, entre les quals destaquen una quinzena d'infants. Per això creu que no s'ha d'abaixar la guàrdia perquè sempre hi ha «assignatura pendent». Per això, defensa que des del departament es continuï treballant per aconseguir fer créixer encara més els donants i els trasplantaments.
El perfil del donant de Catalu-nya té, de mitjana, 60,2 anys. La meitat, de fet, tenen més de 60 anys, i 92 en tenien més de 70, una característica que ja s'ha anat donant els darrers anys i que segons Tort obliga a assumir més riscos. El 52% van morir per un accident cerebrovascular, un 31,5% per una anòxia i un 10,2% per un traumatisme cranioencefàlic.
