El 15% de la població fa consum de risc d'alcohol i Salut incideix en la prevenció

Els experts temen que hi hagi un augment de l'ús de l'eroïna però de moment Salut Pública no ho ha detectat

31.01.2018 | 11:10
La coordinadora d´addiccions de Vall d´Hebron i el cap de psiquiatria

L'alcoholisme suposa el 45% de peticions de tractament per dependències. Per això, Salut Pública té en marxa el programa «Beveu menys», que dóna consells sobre el consum adequat i pretén detectar possibles consumidors de risc perquè canviïn els hàbits. A partir de la formació de més de 6.000 professionals sanitaris i entrevistes a un 80% de pacients d'atenció primària, s'ha detectat que un 15% de la població general fa un consum de risc d'alcohol i Salut vol centrar esforços a reduir aquest consum a partir del canvi d'hàbits, per prevenir possibles futures dependències. Ho ha explicat el subdirector general de drogodependències, Joan Colom, que ha negat inquietud per un presumpte augment del consum d'heroïna.

Prevenció i detecció precoç

Per a Colom, una de les claus per poder incidir en l'addicció a qualsevol substància és la prevenció i sobretot la detecció precoç, és a dir, reconèixer l'addicció i iniciar el tractament tan aviat com sigui possible per evitar més danys i afeccions. Per fer-ho possible, des de Salut Pública insisteixen que cal retardar al màxim el primer consum, ja que amb l'edat es guanya capacitat de resistència i capacitat crítica.

En el cas de l'heroïna, aquest primer consum es dóna als 16 anys. Per a Colom, però, encara és més preocupant que el primer consum d'alcohol sigui als 14 anys, de mitjana, i considera que cal millorar la «consciència col·lectiva» perquè precisament respecte a l'alcohol la percepció de risc és molt baixa.

En aquest sentit, ha destacat que el programa «Beveu menys» treballa precisament en aquesta línia, per detectar qualsevol consum de risc tan aviat com sigui possible, poder modificar alguns hàbits i evitar que aquest risc es converteixi en addicció. Colom creu que canviar alguns costums, com per exemple deixar d'anar al bar sortint de treballar, no consumir begudes amb alcohol en primer lloc per saciar la set, o fer activitats alternatives, són petites mesures que poden evitar caure en l'addicció i també en un consum que pugui causar danys a tercers per culpa de la violència, l'agressivitat o l'accidentalitat que creix en situacions d'alcoholisme.

Alcohol, cocaïna i heroïna

L'alcohol és la droga per la qual més pacients demanen ajuda al sistema de salut. Representa el 45% dels tractaments que fan els diversos centres de salut dedicats a les drogodependències. El 13% correspon a addictes a la cocaïna i l'11%, en canvi, són peticions per dependència de l'heroïna. Colom ha destacat que és una xifra que s'ha anat mantenint estable els darrers anys i que, si es compara amb les dades recollides als anys 90, en ple auge d'aquesta substància, és significativament inferior, ja que aleshores suposava el 52% dels tractaments. Llavors es tractaven al voltant de 5.500 persones, i actualment els diferents centres catalans atenen cada any unes 1.500 persones que volen deixar de consumir heroïna.

D'aquesta manera, Colom ha desmentit la percepció estesa que el consum d'heroïna ha anat en augment els darrers temps. Creu que la tendència americana, conseqüència de la prescripció de fàrmacs opiacis que han derivat en consum d'heroïna en diversos casos, el fenomen del que considera «mal anomenats» narcopisos al Raval de Barcelona, i la gran quantitat de decomissos d'heroïna han donat aquesta imatge del fenomen, però que no correspon a la realitat.

Tot i això, admet que en algunes zones o centres s'ha pogut veure augmentada la petició de tractament per aquesta substància. És el cas de l'Hospital Vall d'Hebron, on, els darrers tres anys, han tingut un repunt de pacients addictes a l'heroïna. Segons les dades d'aquest centre, el 2015 van atendre 149 persones, el 2016, 168, i el 2017, 197, cosa que suposa al voltant del 15% de totes les addiccions tractades.

La coordinadora d'addiccions i patologia dual del centre, Lara Grau López, explica que el perfil de pacient és un home, al voltant dels 40 anys, que consumeix altres substàncies i que, a diferència d'addictes a altres productes, té més risc d'infeccions per VIH o hepatitis C. En moltes ocasions, també tenen associades malalties psiquiàtriques, motiu pel qual es tracta com a patologia dual. En general, són persones que comencen el tractament per iniciativa pròpia o per pressions familiars, tot i que també hi ha demandes judicials que forcen aquest tractament.

Grau explica també que la crisi pot haver causat el traspàs de consumidors de cocaïna cap a l'heroïna per un motiu econòmic, i que a la vegada hagi fet decidir més pacients de fer el pas de posar-se en tractament, en no poder assumir el cost de l'addicció.

Les recaigudes

Un dels inconvenients, però, a l'hora de superar l'addicció són les recaigudes. A l'Hospital Vall d'Hebron es calcula que de les persones que ingressen per superar l'addicció, que són el 40% dels qui inicien el tractament, el 40% recau els tres primers mesos, i fins al 70 o 80% al cap de sis mesos.

Lara Grau explica que la desintoxicació és relativament senzilla i més ràpida, i que potser en dues o tres setmanes es pot aconseguir superar els símptomes d'abstinència, però que «la deshabituació» és més complicada. Per a Grau, s'ha de tractar l'addicció com una malaltia crònica, i tractar tots els factors per evitar aquestes recaigudes freqüents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...

 

Enllaços recomanats: Premis cinema