Investigadors de Vall d'Hebron han dissenyat un nou protocol que millora la detecció de la fibril·lació auricular paroxística, un tipus d'arrítmia molt difícil de detectar i que és una de les principals causes de l'ictus greu. De fet, s'estima que aquesta arrítmia està al darrere de la meitat dels ictus greus de causa desconeguda. Amb aquesta nova tècnica diagnòstica, que consisteix que els pacients que han patit un ictus portin durant 30 dies una armilla de tela que registra informació, s'ha aconseguit detectar aquesta causa en el 20% dels pacients, quan amb els sistemes diagnòstics convencionals només es detecta en el 2% dels casos.
En un de cada tres casos d'ictus greu, els experts no aconsegueixen identificar la causa d'aquest tipus d'accident cerebrovascular. D'aquesta manera, es corre el risc de patir un nou ictus en no aplicar el tractament preventiu més adequat. Segons l'investigador Jorge Pagola, la fibril·lació auricular paroxística és un tipus d'arrítmia «molt complicada de detectar amb els protocols convencionals perquè apareix i desapareix». Quan es produeix aquesta arrítmia, les aurícules del cor no es contreuen de forma adequada, la qual cosa facilita la formació de trombes que van al cervell i provoquen l'ictus. Per detectar-la s'ha utilitzat clàssicament un sistema de diagnòstic que el pacient porta durant 24 hores, el Holter, que «únicament aconsegueix detectar el 2% de les fibril·lacions auriculars paroxístiques que estan dar-rere d'un ictus greu».
Hi ha dos tipus de dispositius que permeten monitoratges més perllongats, un Holter implantable i un registrador extern. El primer és car i exigeix cirurgia, mentre que el segon requereix elements adhesius enganxats a la pell que freqüentment provoquen irritació, fet que dificulta mantenir el monitoratge més d'una setmana.
En canvi, el protocol dissenyat per investigadors de Vall d'Hebron és el primer del món que utilitza un Holter de tela. Per a l'estudi, es va seleccionar un grup de 215 pacients que van portar l'armilla de tela durant 30 dies per sota de la roba. «Al cap de dues setmanes i al final dels 30 dies, el pacient ve a l'hospital perquè llegim la informació registrada i per comprovar si presenta fibril·lació auricular paroxística, encara que també pot enviar-nos aquesta informació directament des del Hotler a través d'una app en el seu telèfon mòbil», explica Pagola.
Els experts han comprovat que amb aquesta armilla tèxtil «es detecten fins al 20% dels casos» d'aquest tipus d'arrítmies, ja que «no provoca irritacions en la pell i el compliment del pacient és molt més adequat».
Detectar la causa de l'ictus permet aplicar el tractament correcte. «Se sap que el tractament estàndard de l'ictus, que és aspirina 100 mil·ligrams cada dia, no és eficaç en el cas que l'accident cerebrovascular es degui a la presència de la fibril·lació auricular paroxística», remarca l'investigador. En aquest cas, és preferible optar «per un anticoagulant oral clàssic o per un nou anticoagulant oral d'acció directa».
Melenchón Bascuñana és un dels pacients que han fet ús d'aquest dispositiu. Té 77 anys i va tenir un ictus. Va ser tractat a Vall d'Hebron i, susceptible de patir aquesta arrítmia, l'equip mèdic va apostar per instal·lar-li el Holter. Reconeix que els primers dies el molestava una mica però creu que va ser «un encert» perquè ara fa vida pràcticament normal.
