La facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat de Catalunya (UVic-UCC) ha fet un pas endavant en l'àmbit de la recerca i ha posat en marxa el laboratori d'anatomia humana que el centre universitari té a la planta baixa de l'edifici de Can Baumann.

D'aquesta manera, tots els habitants de la Catalunya Central que ho desitgin ja es poden inscriure al registre de la universitat perquè, un cop es morin, els seus cossos serveixin per fer avançar la ciència a través de la pràctica i l'experimentació dels futurs metges que estudien a la facultat.

17 donants

Des que la facultat de Medicina de la UVic-UCC va posar en marxa el Servei de Donació de Cossos, l'1 de febrer, un total de 17 persones ja han fet els tràmits per convertir-se en donants. La Universitat ha posat en marxa una campanya que, sota el lema «Dona el teu cos a la ciència», fa difusió del nou servei i pretén animar la ciutadania de la Catalunya Central a fer-se donant del cos en vida.

La doctora responsable del departament d'Anatomia, Marian Lorente, explica que l'estudi anatòmic amb cossos reals permetrà als alumnes contrastar allò que aprenen als llibres.

Com fer-se donant?

A priori, qualsevol persona major d'edat que en ús de les plenes facultats mentals que manifesti per escrit la seva voluntat pot donar el cos a la ciència. Per fer-ho a la UVic-UCC, un cop presa la decisió, només cal anar a la facultat de Medicina amb un testimoni i el DNI. El mateix procés es pot fer per correu ordinari o electrònic, omplint la butlleta i seguint les indicacions especificades a la pàgina web. Un cop registrades les dades de la persona, se li lliura un carnet personal i intransferible que l'acredita com a donant.

Després de la defunció, cal trucar a la funerària corresponent i indicar que es tracta d'un donant de la facultat de Medicina de la UVic-UCC per tal que aquesta s'encarregui del trasllat del cos. Un cop a la facultat, se li practica una analítica per assegurar que el donant no tenia cap malaltia infecciosa com l'hepatitis B o C, el VIH, tuberculosi o sèpsia i, en cas de resultat negatiu, es procedeix a embalsamar el cos amb una mescla d'alcohols que fugen del formol tradicional. Tot el procés, tant abans con després de la defunció, garanteix anonimat absolut del donant.

Fins ara donar el cos a la ciència a les comarques de la Catalunya Central era més complicat, ja que només es podia fer a facultats de medicina situades a Barcelona o al seu entorn.

Experimentar amb cossos

Mentre la UVic-UCC no disposi de cossos de donats propis, els estudiants treballen amb cossos procedents d'altres facultats. La professora Marian Lorente diu que l'experimentació amb cossos reals pot ser avantatjosa per un tipus d'alumnes que amb la part més teòrica no se'n surt tan bé, i quan comencen a veure un cadàver i a seccionar-lo, «senten que això és per a ells». «Persones que avui són grans cirurgians van començar així, perquè també és una manera d'estimular-los», destaca.

El degà de la facultat de Medicina, Ramon Pujol, comenta que la donació del cos a la ciència és «imprescindible» per una bona formació dels estudiants, però també és important per al territori, apunta, pel fet que representa una oportunitat per poder contribuir a la millora de les competències dels futurs metges d'una manera «altruista».

Tot i que parlar de qüestions relacionades amb la mort encara pugui semblar força tabú entre la societat, «la mentalitat es va obrint», assenyala Pujol. De fet, «la mort és el final de la vida i oferir el cos a la ciència pot contribuir al progrés», assegura. «De la mateixa manera que s'ha avançat molt en el camp de la donació d'òrgans i avui dia hi ha molta gent que viu gràcies als òrgans d'altres persones, amb la donació del cos a la ciència acabarà passant el mateix», explica el degà.

Ser donant del cos a la ciència i ser donant d'òrgans són dues opcions incompatibles. Tanmateix, una persona pot ser a la vegada donant d'òrgans i donant del cos a la ciència, però en el moment de la defunció, si és viable ser donant d'òrgans és la família qui acaba escollint. En canvi, és perfectament compatible ser donant de còrnies i ser donant del cos a la ciència, aclareix la professora Lorente.