L'Observatori Espanyol del Cànnabis Medicinal estima que a l'Estat espanyol hi ha entre 50.000 i 100.000 pacients que consumeixen cànnabis amb finalitats terapèutiques. A Catalunya, aquesta dada està entre 15.000 i 30.000 pacients. Són persones que han patit un càncer i que durant la quimioteràpia recorren a aquesta planta per evitar les nàusees, però també en consumeixen pacients amb malalties cròniques, malalts amb dolor crònic o altres patologies, i, fins i tot ,infants amb epilèpsia.
El consum de cànnabis amb finalitats mèdiques, però, no està regulat per cap llei i, per tant, els metges no poden prescriure'l i els pacients no poden acudir a la farmàcia per aconseguir-ho. Precisament la manca de regulació en l'ús del cànnabis amb finalitats medicinals provoca que no hi hagi un registre rigorós dels pacients que recorren a aquesta planta per pal·liar els símptomes de determinades malalties o els efectes d'alguns medicaments. Així ho explicava el sotsdirector de la Fundació ICEERS (International Center for Ethnobotanical Education, Research & Service), Òscar Parés, en el marc del 2n Congrés Cannabmed, que es va fer a principi de maig a Barcelona.
«El cànnabis no cura», ha recalcat Parés, però «està infrautilizat». Parés considera que hi ha prou evidència científica que aquesta planta podria ajudar molta gent a reduir els símptomes de la malaltia o els efectes de la mediació, i, per tant, ajudar-los a millorar la qualitat de vida per tenir, en definitiva, «una vida més digna».
Els beneficis d'utilitzar el cànnabis van més enllà del benestar dels mateixos pacients. En estudis duts a terme als Estats Units, als estats on hi ha programes de cànnabis medicinals s'ha comprovat que hi ha menys consum d'opiacis, menys addiccions i també menys ús d'analgèsics.
Regular el consum de cànnabis
Per això, una de les reivindicacions que uneix professionals sanitaris i pacients és la necessitat de regular aquest consum. Actualment, alguns metges aconsellen als seus pacients recórrer al cànnabis, però no ho poden receptar perquè posarien en risc el seu lloc de feina, explica Parés.
Un programa d'accés al cànnabis medicinal solucionaria aquesta situació i donaria formació als professionals, de manera que es podria «uniformitzar» la resposta, que actualment genera «disparitats d'opinions». De fet, Parés destaca que hi ha més de 30 països que han fet aquest pas «i cap d'ells ha tirat enrere».
«El cànnabis et canvia la vida»
Llibertat González és una de les pacients que participen al congrés. Té diverses patologies i ha passat per quiròfan una quarantena de vegades per problemes de pneumotòrax, bàsicament. També té dolor crònic i fibromiàlgia. Explica que ha arribat a consumir, en moments problemàtics, prop del centenar de pastilles diàries.
Una amiga la va animar a conèixer un club de cànnabis i a través d'un metge va començar a provar-ne el consum. No se'n penedeix gens. Reconeix que no n'era partidària per qüestions d'estigma i perquè els seus germans, morts de sida, van haver de recórrer a la metadona. Però, un cop ha provat els efectes, afirma, categòricament, que «amb el cànnabis la vida canvia totalment».
A banda de poder reduir el consum de fàrmacs, el cànnabis la deixa descansar a la nit. Antigament s'arribava a despertar, de dolor, cada vint minuts. Explica que cal molt poca dosi cada dia. González es gasta aproximadament uns 200 euros al mes, a banda d'uns 80 més en pastilles, i el consumeix a amb un petit vaporitzador. Amb un consum diari, explica, n'hi ha prou. «Em va de meravella», confessa, i no es planteja canviar d'idea, tot i lamentar que el cànnabis medicinal no estigui regulat. «Això ha de canviar», diu, perquè considera que funciona i recorda que no consumeix perquè vol, sinó per necessitat.
