El càncer de mama i les noves opcions de tractament que poden fins i tot evitar la quimioteràpia a gran part de les dones afectades per un tipus de càncer comú si es detecta aviat, van ser tractats en la reunió anual de l'Associació Nord-americana d'Oncologia Mèdica

La cita oncològica més important del món també va conèixer nous estudis sobre l'augment de la supervivència en un tipus rar de càncer infantil o sobre teràpies per a pacients amb càncer de bufeta metastásico.

Evitar la quimioteràpia i els seus efectes secundaris, però aconseguint excel·lents resultats a llarg termini en el tractament del càncer de mama és l'escenari que planteja un assaig clínic presentat als especialistes.

L'assaig en fase III -que avalua l'eficàcia i seguretat del tractament, amb una mostra àmplia de pacients- i denominat Tailor, assenyala que set de cada deu malaltes amb tumors de mama hormonopositivos, HER2 negatiu i ganglis negatius, en fase inicial no necessiten rebre quimioteràpia després de la cirurgia.

Les dades proporcionen tranquil·litat als metges i pacients que poden usar la informació genòmica per prendre millors decisions de tractament en dones amb càncer de mama en etapa inicial, va destacar el oncólogo d'aquesta associació Harold Burstein.

L'oncòleg de l'Hospital Ramón y Cajal Javier Cortés, va explicar que les pacients que tenen un risc intermedi, "en principi", no necessitaran tractament amb quimioteràpia amb percentatges de curació molt semblants.

Amb la vista posada també en aquesta malaltia, es va presentar una teràpia que redueix un 30 % el risc d'empitjorament en el càncer de mama hormonal avançat.

Es tracta de l'estudi en fase III Sandpiper sobre la molècula en investigació Taselisib, una teràpia dirigida utilitzada en combinació amb el tractament hormonal fulvestrant que ha demostrat frenar durant més temps el creixement del tumor.

Els autors de l'estudi, entre ells l'investigador català Josep Baselga, del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, van destacar que el medicament actua sobre una alteració genètica freqüent en el càncer de mama, la mutació del gen PIK3CA.

L'estudi ha provat amb èxit l'eficàcia de bloquejar la proteïna PI3K i s'ha vist que, en els pacients que la tenen mutada, el bloqueig que aconsegueix el fàrmac permet optimitzar el tractament de la hormonoterapia i millorar el control de la malaltia en un 30 per cent.

Perllongar l'ús de la quimioteràpia sota certes condicions pot incrementar la taxa de supervivència en els pacients infantils amb rabdomiosarcoma (un càncer rar del teixit muscular).

Els experts van destacar que aquest assaig suposa el primer avanç de tractament en 30 anys que es dóna en aquest tipus de càncer, els pacients del qual tenen un alt risc de recurrència.

La nova estratègia, fruit d'un assaig clínic aleatorizado de fase III, apunta que augmentar sis mesos la quimioteràpia de manteniment amb dosis baixes després del tractament inicial en nens amb rabdomiosarcoma pot incrementar la taxa de supervivència general en cinc anys.

"En mantenir la pressió sobre aquest càncer durant més temps amb la teràpia de manteniment, estem atorgant als pacients dues victòries: augmentar les taxes de curació en prevenir les recaigudes i fer-ho amb pocs efectes secundaris greus", va dir l'expert Warren Chow.

Els nens que han patit aquest tipus de càncer i que estan vius cinc anys després es consideren guarits, ja que la recurrència del tumor a partir d'aquest moment és molt rara.

Els experts també van conèixer una teràpia per a pacients amb càncer de bufeta metastàsic que presenten alteracions genètiques i que no han respost al tractament tradicional amb quimioteràpia, la qual ha demostrat que disminueix la grandària del tumor i augmenta la supervivència.

Els resultats d'un estudi fase II dels laboratoris Janssen, assenyalen que Erdafitinib (una pastilla que s'administra una vegada al dia) va demostrar respostes duradores dels pacients que presenten l'alteració FGFR, un 20 % del total d'afectats.

En un 40 % dels casos la grandària del tumor va disminuir (el senyal més immediat de mesurar l'eficàcia del tractament), enfront de la immunoteràpia, la taxa de la qual de resposta està entre un 15 i un 20 %.