La supervivència mitjana d'un pacient que té metàstasi cerebral és de quatre a sis mesos i, ara, un equip de científics espanyols ha aconseguit augmentar la seva vida fins a 15,5 mesos i sense efectes no desitjats, gràcies a l'administració de silibinina, una molècula que s'extreu del card marià.

Es tracta d'una investigació feta només amb 18 pacients que ni tan sols ha entrat en fase d'assaig clínic, però és, segons els seus autors, important perquè s'ha demostrat que es pot tractar "amb èxit" la metàstasi cerebral provocada per qualsevol mena de tumor.

Són resultats "molt interessants" que necessiten, això no obstant, més investigació i un assaig clínic formal amb més pacients, resumeix a Efe Manuel Valiente, autor i cap del Grup de Metàstasi Cerebral del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO).

Investigadors d'aquest centre són els que lideren aquest treball, que es publica avui a la revista Nature Medicine i que signen, a més, científics de l'Institut Català d'Oncologia i de l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona (ICO-IDIBGI).

També hi han col·laborat l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid, l'Hospital Vall d'Hebron i l'Hospital Universitari de Torí.

Els experiments s'han fet en ratolins i amb 18 pacients afectats per carcinoma de pulmó i metàstasi en els quals es va autoritzar l'ús de silibinina en combinació amb el tractament estàndard; la supervivència mitjana es va situar en 15,5 mesos mentre que el grup control -format per 38 pacients tractats per aquesta malaltia a l'ICO durant 2015-2016 va ser de quatre mesos-.

El CNIO recorda en una nota de premsa que un dels grans reptes de l'oncologia és la metàstasi cerebral; s'estima que entre el 10 i el 40% dels tumors primaris genera metàstasi en aquest òrgan, situació que empitjora considerablement el pronòstic.

Els avenços en el tractament són escassos i avui dia se segueixen tractant amb cirurgia i/o radioteràpia.

Els últims anys han aparegut algunes alternatives dins de les teràpies dirigides o la immunoteràpia, però el percentatge de pacients que se'n poden beneficiar és del 20% en el millor dels casos.

Valiente i el seu grup fa anys que estudien la metàstasi cerebral i el que passa en el context cel·lular quan aquesta es produeix, i han fixat la seva atenció en una població de cèl·lules del cervell anomenades astròcits i en el gen STAT3, que ja s'havia relacionat amb metàstasi.

El científic del CNIO explica a Efe que la pròpia metàstasi canvia el cervell, modificant, entre d'altres, els astròcits: "en aquest treball hem vist que la proteïna STAT3 s'activa de manera significativa i específica en una subpoblació d'astròcits reactius que són claus per establir un ambient prometastàtic".

És a dir, s'ha constatat que les cèl·lules cancerígenes necessiten d'aquestes alteracions en l'ambient cerebral per "estar més còmodes", per seguir dividint-se i aconseguir un creixement agressiu.

Així, un cop constatat això, els investigadors van aconseguir bloquejar l'alteració d'aquests astròcits amb silibinina, comprovant que afecta de manera negativa les cèl·lules cancerígenes: "hem demostrat que és possible tractar la metàstasi cerebral amb estratègies que no impliquin directament l'atac a les cèl·lules cancerígenes 'per es' sinó de manera indirecta, bloquejant components de l 'ambient cerebral i que estan alterats".

Quan s'elimina el citat gen dels astròcits, la viabilitat de la metàstasi al cervell es veu compromesa.

Això no només serviria per a la metàstasi produïda a partir del carcinoma de pulmó, sinó que seria efectiu amb la resta de tumors.

Els autors han testat diversos components fins a aturar-se en la silibinina, una molècula amb una capacitat antitumoral que ja s'havia establert -encara que no el seu mecanisme d'acció- i que s'usa per tractar a més altres patologies, com processos hepàtics.

El fet que la silibinina s'extregui del card marià és secundari, segons Valiente, qui recorda que hi ha moltíssims productes farmacològics basats en substàncies que estan a la naturalesa i que després són sintetitzats als laboratoris amb les dosis i seguretat adequades per ser subministrats a pacients.

El fet d'obtenir una molècula d'una planta no implica que aquesta planta curi o previngui una malaltia, recorda l'investigador; el seu equip, amb el de l'ICO, està ara buscant finançament per realitzar el necessari assaig clínic.

Joaquim Bosch, cap de la Unitat de Càncer de Pulmó de l'ICO, afegeix que falten més dades abans de poder incorporar aquest descobriment en la pràctica clínica; els assajos clínics, amb silibinina o fàrmacs que actuïn contra aquesta diana, "són crucials per poder posar a l'abast dels pacients aquesta nova opció terapèutica".