Entrevista a Alfons López Tena, vocal del CGPJ i president del Cercle d´Estudis Sobiranistes
PILAR MÁRQUEZ / BERGA
-Quin és l´objectiu d´aquest cercle?
-Estudiar i promoure la constitució de Catalunya com a estat independent dins de la Unió Europea.
-Viure a Madrid va significar un punt d´inflexió en la seva evolució ideològica?
-El fet d´estar en un organisme de l´estat, em va permetre conèixer la mentalitat d´aquest món oficial. L´estat i tot allò que l´envolta veu Catalunya com a una molèstia que cal eliminar, no com a un actiu a promoure; i, en conseqüència, hi exerceix una força de discriminació, exclusió i marginació.
-Vostè ha expressat en més d´una ocasió que el Tribunal Constitucional «destrossarà l´estatut català».
-Sí, en gran part el declararà nul i ja no tindrà cap mena d´eficàcia jurídica. Ja fa molts anys que tant PP com PSOE nomenen gent propera a la seva ideologia, amb un fort sentiment espanyolista. De fet, segons un estudi canadenc sobre imparcialitat i independència judicial, Espanya se situa per sota dels quaranta primers països, i només es deixa superar per estats com Nepal o Botswana.
-En tot aquest tema, la classe política catalana ha pecat d´innocent o d´anteposar-hi enfrontaments partidistes?
-D´innocent, ja que tots els partits s´esperaven que el govern compliria amb l´estatut i aquest seguiria intacte, però a Catalunya hi continuen faltant inversions i el Tribunal Constitucional no té intenció de desestimar-ne els recursos que hi ha en contra.
-I quin camí ha de seguir Catalunya?
-La independència a través d´un referèndum d´autodeterminació, ja que haurà fracassat, definitivament, la possibilitat d´avançar com a nació amb un nou estatut, que hagués estat vàlid a curt i mitjà termini.
-En la situació actual, però, creu que hi ha alguna manera de tirar endavant un referèndum?
-A l´estatut del 2006 hi ha un forat legal, que ningú ha recorregut, que dóna competència en matèria de referèndums a la Generalitat. Si centenars de milers de persones hi signessin a favor, el govern central ho tindria difícil per negar-s´hi. Però aquest no és l´escenari actual. Abans els partits catalans haurien de seguir tot un procés.
-En què consistiria?
-Haurien d´incloure el referèndum com a una proposta més del seu programa i obtenir un suport suficient a les urnes, i, així, seguir el camí del Quebec i Escòcia.
-En aquest sentit, vostè diu que la globalització és positiva.
-A l´hora de ser independents, ens afavoreix l´existència de la Unió Europea perquè monetàriament, amb l´euro, ja no depenem d´Espanya.
-Però, que garanteix als catalans que sols tot anirà millor?
-El fet que estant sotmesos a Espanya, tot i que la renda per càpita catalana és la tercera, Catalunya queda en catorzè lloc, fins i tot, per sota de Melilla, després què l´estat li tregui el 10% del PIB, uns 19.200 milions d´euros, que destina a d´altres comunitats.
-Vostè insisteix en la publicació de les balances fiscals. Què hi trobaríem si es publiquessin?
-Hi trobaríem un dèficit fiscal més gran del que ens pensem. Ara bé, en quatre ocasions el Congrés dels Diputats ha aprovat la seva publicació i ha estat ignorat.
-Dit així, es pot entendre que la independència vindrà marcada només per l´economia?
-No. Però ja hi ha un corrent que defensa la identitat cultural i lingüística, nosaltres volíem demostrar que econòmicament també és possible.
