 |
|
HEMEROTECA » |
|
fet divers
Una ordre de detenció de 40 rwandesos n´acusa set de l´assassinat de Flors Sirera
 02:00
|
 |
 |
 |
El titular del Jutjat d'Instrucció 4 de l'Audiència Nacional ha processat 40 alts càrrecs de l'Exèrcit Patriòtic Rwandès com a responsables de prendre el poder per la força i instaurar un règim de terror que va culminar amb l'assassinat de quatre milions de rwandesos durant la dècada dels 90, així com la mort de nou cooperants espanyols.
Flors Sierera va morir assassinada el 18 de gener de 1997, juntament amb dos companys més, Manuel Madrazo i Luis Valtueña, quan treballava per a Metges del Món a la població rwandesa de Ruhengeri. Segons les declaracions que ha recollit el jutge a partir d'un testimoni protegit, la mort dels tres cooperants es va decidir en una reunió, després que els cooperants veiessin com els militars mataven 50 civils i descobrissin una fosa comuna amb centenars de cadàvers. «Els rebels ja sabien que els cooperants havien sigut testimonis incòmodes dels fets i dies després uns deu homes armats van irrompre en la seva residència», recull la interlocutora. El jutge explica que a partir de les declaracions dels testimonis, 22 en total, es pot deduir que els militars van matar «persones de raça blanca», després de rebre l'ordre necessària per actuar de la mà «d'alts càrrecs militars».
L'actual president de Rwanda, Paul Kagame, no ha estat processat, ja que com a cap d'Estat té immunitat de jurisdicció i d'execució, tot i que el jutge destaca que existeixen «indicis racionals de criminalitat» contra ell com a responsable de l'exèrcit. Precisament, el testimoni que l'incrimina ha estat portat per un testimoni que formava part d'un grup d'11 militars encarregats de la protecció del president.
A part de la mort dels tres cooperants, Andreu responsabilitza la cúpula militar del govern rwandès de l'assassinat de sis religiosos espanyols entre el 1994 i el 2000 als camps de refugiats on treballaven. Aquest és el cas del missioner Joaquín Vallmajó, que va ser atemptat per l'Exèrcit Patriòtic Rwandès, després de denunciar les matances i persecucions contra els utus. El pla d'extermini dels dirigents rwandesos, d'ètnia tutsi, va acabar amb la vida de quatre missioners maristes el novembre del 1996, deu dies després que un d'ells, Servando Mayor, demanés ajuda per als refugiats a través de la COPE.
El genocidi de Rwanda, en el qual van morir o desaparèixer quatre milions de persones, té exemples tan macabres, segons l'auto, com el del 23 d'abril del 1994. Aquell dia unes 2.500 persones van ser concentrades a l'estadi de futbol de Byumba i se'ls va atacar amb bombes des de l'exterior. Les víctimes, una vegada rematades pels soldats, van ser enterrades al Parc d'Akagera.
El jutge també critica l'actuació de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) en el conflicte del Congo, que va engegar un programa de repatriació forçosa pagant 10 dòlars als congolesos per a cada refugiat rwandès que entreguessin. Per a Andreu, aquesta estratègia va facilitar matances massives, després de la retirada dels europeus.
|
|
| Conegui'ns: CONTACTI | CONEGUI'NS | LOCALITZACIÓ | CORREUS ELECTRÒNICS | PUBLICITAT: TARIFES |
|
||||||||
|
||||||||
