Unes 500 persones reclamen a Brussel·les justícia per als casos com el de Flors Sirera
La comunitat rwandesa a l´exili i també uns quants catalans, entre els quals membres de l´Ajuntament de Manresa, es van manifestar ahir a Brussel·les per demanar que s´executi l´ordre de detenció de la cúpula militar de Rwanda. Set dels militars van participar presumptament en l´assassinat de Flors Sirera
REDACCIÓ / MANRESA/BRUSSEL·LES
Unes 500 persones es van concentrar ahir al migdia al Rond Point Shuman de Brussel·les, just davant de la seu de la Comissió Europea, per celebrar la resolució de l´Audiència Nacional que demana l´ordre de recerca i captura de 40 militars com a presumptes responsables de genocidi, crims contra la humanitat i terrorisme. A set d´ells se´ls acusa, en concret, de la mort de la cooperant manresana de Metges del Món Flors Sirera. Bona part dels assistents a la concentració van ser persones de nacionalitat rwandesa que actualment resideixen a Europa. A més, també hi van ser presents representants de diverses institucions catalanes, entre els quals el regidor de Solidaritat de l´Ajuntament de Manresa, Xavier Rubio, i el director de l´Oficina de la Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, Xavier Badia. També hi van participar els promotors de la querella contra la cúpula militar de l´exèrcit rwandès, els advocats Jordi Palou-Loverdos i Irma Rognoni, i el president del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l´Àfrica dels Grans Llacs, Juan Carrero. A més hi van assistir diferents membres de l´ONG Inshuti, com els bagencs Joan Casòliva i Fina Farrés. L´acte va comptar amb diversos parlaments de representants de rwandesos a l´exili, que van valorar molt positivament la resolució de la justícia espanyola, ja que significa el primer reconeixement internacional dels crimstambé soferts per hutus i tutsis moderats. També van destacar que és un primer pas per combatre la por que tenen molts dels rwandesos exiliats. Durant la concentració, que va estar amenitzada amb música i cants populars rwandesos, es van sentir crits a favor de «justícia per a tots» i «la veritat primer», i en contra de l´actual president de Rwanda, Paul Kagame. El cap de l´estat rwandès no forma part dels 40 militars imputats com a presumptes responsables de genocidi i terrorisme ja que gaudeix d´impunitat i, per tant, no pot ser detingut. No obstant, la interlocutòria dictada pel jutge de l´Audiència Nacional Fernando Andreu sí que li atribueix crims gravíssims contra la humanitat i haver assumit el poder per la força de les armes. El regidor de Solidaritat de Manresa, Xavier Rubio, considera que «amb aquest acte Manresa es pot sentir protagonista d´una fita important en la justícia global, tot demostrant que en el segle XXI les barbaritats no poden quedar impunes». El regidor va afegir que «el camí és el de la pau i la reconciliació mitjançant el diàleg». Paral·lelament a la concentració, els promotors de la querella van visitar Igor Sencar, representant permanent d´Eslovènia a la Unió Europea -país que presideix la UE fins al juny-, per demanar la seva col·laboració en l´execució de la sentència i la seva implicació en pro del diàleg intrarwandès. Segons va explicar Jordi Palou, el representant d´Eslovènia va dir que «comprenia molt bé la dificultat del conflicte de Rwanda» sobretot per la vivència recent del seu país durant la guerra als Balcans. Sencar es va comprometre a traslladar la petició que li van fer a la presidència de la Unió Europea. D´altra banda, aquest divendres, els promotors de la querella es van entrevistar amb un assessor de Javier Solana, secretari general del Consell de la UE i alt representant per la Política Exterior i la Seguretat Comuna, per fer-li les mateixes peticions i insistir amb la pressió internacional per fer efectives les detencions. L´assessor es va comprometre a traslladar tota la documentació i les peticions a Solana, que es trobava a Munic.
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, salvo autorització expressa de regio7.cat. Así mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.