JAUME RIBÓ / SOLSONA
Tanmateix, ningú no ha pogut demostrar que existeixin, i l´administració ho nega. El fenomen continua envoltat de misteri, i el debat celebrat abans-d´ahir al Consell Comarcal del Solsonès no va servir per esvair-lo. Això sí, en va sortir un clam ben alt dels presumptes afectats, que reclamen a l´administració que ho investigui.
La sessió va generar una enorme expectació. La sala gòtica del Consell va quedar petita, i hi havia gent dreta al vestíbul i a les escales. Però només va servir per constatar que hi ha inquietud davant d´una pràctica -ruixar els núvols amb iodur de plata per desfer-los- mai no demostrada i atribuïda a les companyies asseguradores i als grans productors de vi. Entre els que se´n consideren perjudicats, que asseguren haver vist els avions, hi havia membres d´algunes ADF del Solsonès, l´alcaldessa de Castellar de la Ribera i integrants del Col·lectiu Anti Iodur de Ponent. Tots van reclamar que les administracions aclareixin el misteri amb estudis científics. Com a alternativa, van parlar d´organitzar-se per llogar avionetes de vigilància, una sortida que asseguren que ha donat resultat a Sòria.
Del que es va sentir durant la taula rodona se´n pot extreure poques certeses. Segons va explicar el catedràtic de Química de la UPC Josep M. Casas i Sabata, és totalment provat i documentat que el iodur de plata pot servir, amb una eficàcia relativa, tant per fer ploure (entre el 5 i el 15 % més) com per evitar pedregades (entre el 15 i el 50 % menys). El iodur -un mineral que no és tòxic però que no es degrada- forma cristallets semblants als de l´aigua que s´acumulen als núvols d´alçada, els aglutina i fa que pesin més i que caiguin en forma de pluja. Però com que no arriba aformar mai cristalls tan grossos com els de la pedra, també es pot fer servir per evitar pedregades. Llavors, com que les gotes seran més petites, pot passar que el vent se les endugui i no plogui on s´esperava. Per això, però, cal bombardejar els núvols de tempesta, que suren a una alçada entre 4.000 i 5.000 metres.
També és cert que el iodur de plata s´ha fet servir històricament en diferents països amb diferents mètodes, i en algunes èpoques les administracions n´han subvencionat l´ús. S´ha aplicat de tres maneres. La més antiga és amb cremadors terrestres anomenats vòrtex, una mena d´estufa que llança el fum a l´atmosfera. Un altre sistema són els coets antigranit. Segons Casas, Pirotècnia Igual encara en va vendre 8.000 a França i 4.000 a Espanya l´any passat. El tercer, i més polèmic, és la sembra dels núvols amb avionetes, ja sigui per sota, bombardejant-los directament amb bengales, o per sobre, deixant caure el iodur.
Antoni de Solà, alcalde de Pujalt, població situada a 10 quilòmetres de Calaf, va reconèixer que no es pot establir una relació de causa-efecte entre els vols d´avionetes detectats al voltant del gran aparcament de cotxes de Calaf -suposadament pagats per les asseguradores- i la disminució de la pluja. Tanmateix, va criticar que l´administració ho plantegi com una qüestió de fe, quan diu que «no hi creu», en comptes d´estudiar-ho. Entre el públic, un solsoní aficionat a l´aviació va desmentir categòricament que cap avioneta com les que alguns afirmen haver vist pugui volar a 4.000 metres d´altura per desfer els núvols, i va assegurar que cal sempre un permís de vol per anar a més de 2.500 metres. Segons ell, l´estela que deixen, i que alguns atribueixen al ruixament de iodur, és, senzillament, fum del motor quan acceleren per girar.
