CARLES BLAYA / MANRESA
El Bages i l’Anoia són comarques preferents per al Govern en l’execució del pla d’ajuts a l’automoció. I el pla ha estat presentat a Manresa. Mal senyal per al territori?
Home, si jo no fos de Manresa potser no hauríem fet la presentació aquí. Però el Bages és una comarca on l’automoció té un pes relatiu més rellevant, i, a més, el territori disposa d’una xarxa d’innovació prou madura.
El pla insisteix en els ajuts a la innovació i la internacionalització, però la petita i la mitjana empresa el que reclama de manera immediata és liquiditat.
Els empresaris bagencs han agraït al Govern el pla d’ajuts i tota la feina feta fins ara. Però és que des de Catalunya no podem fer més. La liquiditat és, efectivament, un problema fonamental, però els seus actors principals són els bancs i caixes i som molt crítics amb la seva actuació: s’ha fomentat el crèdit i de cop el crèdit s’ha tallat a empreses totalment solvents. El que demano al sector bancari és que posi davant de les oficines gent preparada per saber què hi ha darrere una empresa. Les valoracions s’han de saber fer més enllà de les xifres estrictes i valorar el projecte. Però això és una apel·lació moral: la Generalitat només té certa competència sobre les caixes. Ara bé, l’estat sí que té recursos per fer-ho.
Madrid destina 800 milions al sector de l’automoció.
Són insuficients. Només a Catalunya ja ens en caldrien 1.000; el total, per tant, s’hauria de multiplicar per tres. En això estem al costat dels empresaris. Estem junts en la crisi i se’ns demana que prenguem mesures estructurals: sobre flexibilitat, sobre el model del subsidi d’atur, que hauria d’anar més lligat a la formació, sobre un nou pacte de Toledo... En moments de crisi s’ha de tenir la voluntat d’abordar els temes espinosos. I Catalunya està madura per fer-ho, perquè s’és capaç d’arribar a acords amb l’oposició, mentre que a Madrid no hi ha manera. Allà només estan d’acord que hi ha massa autonomies legislant, fet que creuen que obstaculitza el mercat. Aquesta és l’única cantarella unànime.
Però ja ho ha dit: tot plegat no és sinó un al·legat moral.
No només: el Govern de Catalunya ha aportat crèdit, avals, un total de 4.000 milions d’euros per pal·liar els efectes de la crisi. No està malament, tenint en compte que partim d’una situació d’escanyament econòmic. Les bases bones són a Madrid, i allà és on s’ha de liderar el debat.
I no escolten.
Potser així la gent prendrà consciència del que s’ha de fer algun dia. La política és pedagogia, que deia Campalans.
La crisi alimenta l’independentisme?
No, ho fa la reacció espanyola davant la crisi. En allò que tenen competències són incompetents. Aquí ens guanyem el pa però no a còpia de bombolles inflades a la llotja del Bernabeu, sinó a còpia d’economia real. A Madrid encara no entenen que poden acabar perdent la gallina dels ous d’or.
En culpem la globalització?
La globalització ha comportat conseqüències negatives, però el que s’ha de fer és canviar el que és dolent i no pas tornar a models autàrquics. L’autarquia pot ensorrar el model econòmic i ens pot fer tornar a la pobresa. No hi ha altre remei que anar endavant, però democratitzant la globalització. S’ha de comerciar amb tot el món, però posant ètica al comerç.
Amb tot, la pime està més preocupada pel dia a dia que per les reflexions globals.
Però no podem vendre fum, i hem de dir als bancs, per exemple, allò que no fan bé. No tenim armes, a Catalunya, per canviar-ho, però ho hem de dir.
Tornem al Bages. Quin futur veu al castigat sector dels components de l’automoció?
Les empreses que exporten tindran un avantatge: la diagonal que va de Grècia a Islàndia, on han passat deu anys dolents, però on han sabut fer projectes innovadors, sortirà enguany de la crisi. Això és una bona notícia per a Catalunya, perquè el 80% del nostre mercat és Europa.
Quan en sortirem, nosaltres?
Més tard, però abans hi haurà diversos repunts: ara estem en plena psicosi de crisi, fins al punt que gent amb feina per a tota la vida, com els funcionaris, també retenen la despesa. Sóc optimista, perquè abans d’acabar l’any el consum repuntarà. Ara bé: no als nivells d’abús de consum dels últims anys.
Dels ajuts proposats per a l’automoció, quin resultat immediat n’espera?
Que es facin reflexions que ens ajudin a obrir els ulls. Que trobem nous nínxols de mercat. A mitjà termini, que centres com el CTM ajudin a descobrir projectes innovadors. I d’aquí a un any i mig, un canvi estratègic.
Un dels projectes estratègics del Bages, el Parc Central, està tenint retards per la crisi. Com ho valora?
En això tothom s’ha de posar les piles. El CTM ha de canviar el seu format organitzatiu: ha d’esdevenir una fundació pública perquè, si no, es dificulta la recepció de diners europeus. El parc s’ha de desencallar; la crisi no pot afectar els tractors econòmics del Bages.
S’ha de desencallar: està encallat?
Hi ha aspectes burocràtics que s’estan discutint, però estem a la seva disposició. S’ha d’accelerar el trasllat del CTM i cal buscar la fórmula legal per fer-ho ràpid. Quan el CTM hi estigui actiu, la Generalitat, mitjançant la societat Invest in Catalonia, podrà ensenyar el parc per vendre’l.
