SUSANA PAZ / MANRESA
No és habitual veure el director i els actors d'una pel·lícula a la sa la on es projecta el film, minuts abans, dirigint-se al públic. Però és el que ahir l'actriu Marisa Pa redes, el director Agustí Villaron ga i l'actor de la Seu d'Urgell Ro ger Casamajor van fer a Manre sa. Faltaven pocs minuts per a les 9 del vespre quan els astorats ci nèfils obrien de veritat els ulls i aplaudien la presència dels tres professionals del cinema que ba tejaven amb tots els honors Des prés de la pluja. Mitja hora abans, Marisa Pare des, que demà rebrà, al costat del director Agustí Villaronga, el Plácido d'honor, mostrava no més amb la seva presència per què se la considera una gran da ma de cel·luloide: impossible no mirar-la. Elegant, molt prima, mesurant la distància amb la mi rada, i amb la sensació que la in tensitat pot ser harmònica, Pare des va arribar a Multicinemes At làntida amb un vestit negre que conjuntava amb una armilla i un mocador taronja. Tot just baixar del cotxe, l'actriu va saludar ex quisidament els qui, amb una ex pressió de sorpresa, van reconèi xer la intèrpret de La flor de mi secreto. Un somriure intens. Del braç de Manel Quinto, mestre de cerimònies i director del Fecine ma, Paredes va entrar al multici nemes, on va esperar Villaronga per oferir-li una càlida i efusiva abraçada. Explicava Paredes que rebre distincions i premis, com el Plácido, li agrada, però que, alho ra, sent «un pudor enorme» i que, per la dificultat de jutjar, ella «mai» no forma part d'un jurat. Villaronga va definir què té d'especial una actriu com Pare des: «la presència física en panta lla és tremenda». El millor? «La seva experiència, actua des de l'es tómac, amb passió, i et colla per què siguis capaç d'arribar al fons de tot». L'actriu va ser clara quan va enumerar què demana a un di rector: «talent, sensibilitat i sentit de l'humor». I al cinema? «Sor presa». La conversa va incidir es pecialment en les dificultats de la indústria cinematogràfica espa nyola, on, segons Paredes, «ca dascú parla des del seu punt de vis ta» i defensa la seva parcel·la. Vi llaronga i l'actriu van coincidir el 1987 en el film Tras el cristal, l'es trena del director i una pel·lícula que per a l'actriu va significar «l'inici de la meva carrera cinema togràfica, amb ella vaig començar a viure el món del cinema amb amor». I mentre ho deia oferia el penúltim somriure.
