Un estol de més de 400 cigonyes fa parada al Solsonès

C. S. | SOLSONA Els punts més alts dels edificis de Solsona va reunir dilluns al vespre centenars de cigonyes que feien parada per descansar de la migració cap al sud. Es van comptabilitzar més de 400 aus repartides en diferents estols, la xifra màxima registrada a la comarca. Ahir a primera hora del matí, es van reunir totes per alimentar-se en un camp de la rodalia de la ciutat, abans de continuar el seu viatge.

Al voltant de dos quarts de vuit del vespre va arribar l'estol més gran de cigonyes, que després de sobrevolar la ciutat es va disgregar en petits grups. Cada cigonya va escollir un dels punts més alts dels edificis de la ciutat per descansar durant la nit. Les concentracions més nombroses van ajocar-se i arreglar les plomes al voltant de la fàbrica Tradema, la Cissa, la residència Pere Màrtir Colomés, el campanar de la catedral, el Seminari de Solsona i xemeneies, antenes i pals elèctrics al voltant de la ciutat.

Ahir al matí van abandonar el niu provisional i van trobar-se totes en un camp a prop de Solsona, on van alimentar-se. Aquesta parada, que ja és habitual els darrers anys, va permetre la comptabilització de les cigonyes abans que reprenguessin el trajecte. A més a més, enguany s'ha pogut comprovar que el pas per Solsona s'està consolidant dins la ruta d'aquestes aus migratòries.

D'aquestes aus reunides, es va observar que més de la meitat duien anella amb un codi numèric i lletres a la pota per tal d'identificar on van néixer i els llocs per on passen quan a final d'estiu va cap a l'Àfrica, o bé quan a principi de primavera tornen a Europa. A quarts de vuit del matí van abandonar Solsona per dirigir-se a Andalusia i continuar fins a l'Àfrica, encara que algunes es quedaran als punts més càlids de la península durant tot l'any.

Un espectacle inèdit

La cigonya blanca (Ciconia ciconia) és una espècie migratòria que cria en bona part dels nuclis habitats del centre i sud d'Europa, on encara es troba localment en regressió. A Catalunya ha experimentat una recuperació espectacular els darrers vint anys i actualment es troba localitzada en dos nuclis: el més important a les terres de Ponent, on ha anat colonitzant la vall del Segre fins a arribar a Oliana (molt a prop del límit comarcal), i l'altre a l'Empordà i altres comarques gironines.

Al Solsonès, no hi cria, però es veu regularment en migració, sobretot cap a final d'agost, període en què marxen cap a les terres d'hivernada africana.

Els màxims grups observats a Solsona i voltants han estat d'uns 60 exemplars aturats en uns camps l'any 1992. És cert que aquests últims anys és més freqüent l'observació de petits estols que es paren a dormir al campanar i a les teulades dels edificis més alts de Solsona, amb un màxim de 40 cigonyes que es van ajocar al nucli urbà el 29 d'agost del 2006. Però mai no s'havia vist un grup tan nombrós com el que ahir [dilluns per al lector], 23 d'agost del 2009, es va aturar a dormir a Solsona.

Era tot un espectacle veure aterrar pertot arreu desenes de cigonyes. Cap al tard es va aprofitar per llegir les anelles que moltes portaven a la pota i així poder apuntar el codi inscrit. Les dades s'han enviat a l'Institut Català d'Ornitologia perquè ens diguin la procedència exacta dels individus i així saber on han nascut i quants quilòmetres han fet fins aquí. Es van llegir unes 65 anelles diferents, i ja se sap que n'hi ha que provenen d'Alemanya i de Suïssa.

Avui al matí [ahir per al lector] s'han arribat a comptar 381exemplars junts en un camp a prop de Cor de Roure. En total s'ha estimat al voltant de 400-425 exemplars, rècord absolut a tota la comarca. Una tasca realitzada gràcies als observadors David Giralt, Gerard Bota, Ferran Fontelles, David Guixé i Daniel Mañas, i a l'interès i la informació aportada per tota la gent que va gaudir d'aquest espectacle natural. Esperem tornar a veure més estols els propers dies d'aquest bell ocell.