´La funció del folklore no és la de convertir-se en un reclam turístic´

Macip major de l'Agrupació de Geganters de Solsona. Juntament amb l'alcalde i l'administrador eclesiàstic, el macip major és el màxim responsable de la manifestació folklòrica de la Festa Major i Corpus a Solsona. Cuadrench, a més a més, pertany a una família tradicionalment arrelada al món folklòric i festiu solsoní; i que, entre altres, va protagonitzar a la dècada dels anys 70 el revifament del folklore tal com l'entenem avui

Pere Cuadrench, solsoní de 25 anys, és macip major de l'Agrupació de Geganters des de la Festa Major del 2005. A punt d'iniciar el projecte final de carrera a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, combina els estudis amb un treball de col·laboració en un departament de la mateixa universitat. Els mesos d'estiu treballa de monitor i socorrista a les piscines municipals de Solsona, una feina que li permet ser "present a la ciutat per tal de preparar la festa major", que s'inicia el 8 de setembre.

L'any passat, la Festa Major de Solsona fou declarada festa patrimonial d'interès nacional. Aquesta distinció ha de suposar canvis en el format de la festa?
Ens van premiar per una tasca continuada i ferma de mantenir la tradició dels nostres avis, pel nostre respecte envers la tradició. L'obtenció d'aquest títol, que ens honra, ens obliga a ser més curosos que mai a l'hora de conservar la festa tal com és.

Creu que amb aquesta titulació la festa solsonina rebrà més visitants?
Atraurà un públic molt determinat, com poden ser els historiadors del folklore, músics..., però no crec que comporti una massiva afluència de visitants d'altres indrets. Pel que fa als solsonins, estic segur que la progressiva popularització de la festa, que a poc a poc va calant entre els habitants de la ciutat, els farà augmentar l'interès per aquesta.

El futur de la festa, tal com l'entenem actualment, està assegurat?
Ara vivim un moment d'esplendor de la festa major, però cal estar atents i mimar-la, perquè la tradició és un fil que es pot trencar en qualsevol moment. En aquest sentit hem de tenir molt en compte el relleu generacional, ja que els gegants sense portadors no tenen cap valor, malgrat que puguin ser peces centenàries. Avui en dia ha canviat la perspectiva, i si abans el que tenia més valor era la peça folklòrica, actualment valorem més les persones que suen la samarreta i es desviuen per portar els elements folklòrics. Creiem que per apreciar i estimar una cosa s'ha de conèixer, i és per això que les tasques de divulgació i explicació han de ser constants. En aquest sentit, des de l'agrupació ja fa cinc anys que fem aquesta tasca amb el programa Anem de festa?, amb el qual, mitjançant un ampli ventall interactiu, ensenyem a qualsevol persona interessada els passos dels ballets i expliquem els orígens i les raons per les quals es fan les coses d'una manera i no d'una altra.

La ciutat aprofita prou el potencial que ofereix el seu folklore?
Tot i que a vegades els solsonins no en som conscients, la veritat és que som un referent al món geganter català. I això és una cosa que ho copsem cada dia (per exemple, en l'exposició de gegants centenaris a Vilanova i la Geltrú o quan vam portar el drac a Vilafranca del Penedès). Ara bé, cal vigilar molt a l'hora de potenciar el nostre recurs folklòric i hem de ser coherents en la manera d'explotar-lo, ja que la seva funció no és convertir-se en un reclam turístic, sinó perpetuar una festa i una tradició. Si això ens porta a un coneixement més gran per part d'un públic determinat, benvingut sigui, però de cap manera no podem invertir els termes.

Arran de la proclamació de la festa major com a festa patrimonial d'interès nacional, han augmentat el marxandatge relacionat amb el món folklòric?
L'hem incrementat, però no per la concessió d'aquest títol, sinó perquè la gent ens ho demana. En aquest sentit, per exemple, posarem a la venda talles petites de samarretes de la casa Kukuxumusu amb els quatre gegants, que ja vam produir l'any passat en talles grans i que varen tenir un gran èxit. A més a més, aquest 2009 celebrem els cinquanta anys del Gegant Vell i la Geganta Vella refets (el Gegant Vell data del 1675) per Manel Casserras i Boix; i amb motiu d'aquest aniversari editarem unes plaques de cava que de ben segur faran les delícies dels aficionats, i que reprodueixen la carota que hi ha al casc del Gegant Vell i el medalló que penja al pit de la Geganta Vella. Una altra novetat és l'edició en DVD de l'audiovisual que vam fer amb motiu dels 25 anys del Protocol del folklore geganter de les diades de Corpus i de la festa major a la ciutat de Solsona i que van signar els tres òrgans responsables de la nostra manifestació folklòrica (l'Ajuntament de Solsona, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l'Agrupació de Geganters). El DVD és un repàs complet i exhaustiu d'aquests darrers vint-i-cinc anys.

Aquests elements folklòrics van lligats indefectiblement a la religió?
Més que a la religió, el nostre folklore va lligat a la Mare de Déu del Claustre, patrona de Solsona. Penso que és injust de dir que hom només pot aproximar-se a la Mare de Déu des d'una perspectiva religiosa, perquè hi ha mil perspectives diferents, i totes són vàlides. Ningú no s'ha d'apropiar el sentit de la nostra patrona.

Tot i que el folklore solsoní de Corpus i la festa major es manté fidel a la tradició, enguany hi haurà novetats.
Sí. Per commemorar els 50 anys de la "restauració" dels nostres gegants vells, que ja hem esmentat abans, el 9 de setembre, davant la plaça de l'Ajuntament, per uns moments els gegants joves deixaran de ballar i s'interpretaran les dues cobles que Joan Roure va dedicar al Gegant Vell i la Geganta Vella, i, a diferència del que és habitual, només ballaran aquestes dues peces folklòriques. L'altra novetat és la reintroducció dels mascles, uns elements que ja anomena Jaume Cuadrench en el seu llibre titulat Gegants i demés improperis, però que no va poder completar. En l'assemblea general de socis de l'any passat per Nadal sorgeix la voluntat d'investigar què eren els mascles. La recerca ens porta a Reus, on descobrim que són un tro tradicional que consisteix en un cilindre metàl·lic d'un pam carregat de pólvora i terra al damunt.