RICARD MONSÓ | SOLSONA
Després de més de cinc anys al capdavant de l'Arxiu Històric Comarcal de Solsona, Carles Quevedo (Barcelona, 1971) abandona, a desgrat seu, la plaça solsonina arran de la convocatòria, per part del departament de Cultura de la Generalitat, de dotze noves places de direcció d'arxius comarcals. La seva marxa, que segurament es produirà aquest mateix mes, ha agafat per sorpresa els usuaris de l'arxiu i, segons ha pogut constatar aquest diari, la lamenten profundament.
Quevedo, però, afirma que "els usuaris de l'arxiu no s'han de preocupar" i recorda que el seu lloc l'ocuparà Jordi Torner, que ja havia dirigit l'Arxiu Comarcal anys enrere. Per la seva banda, Quevedo té plaça en propietat a l'Arxiu Històric de Lleida, però buscarà "places més properes" al municipi de Llobera, on viu des que va arribar a Solsona i on, tant ell com la seva família, s'han arrelat. L'arxiver es va integrar de seguida en el teixit associatiu del municipi i col·labora en la Fira de l'Empelt, en la revista El Jou i també forma part del club de lectura i de l'Associació Cultural de Llobera.
Durant els anys que ha dirigit l'arxiu, Quevedo ha prioritzat "la feina de difusió i l'assessorament i col·laboració amb les institucions i els usuaris". Pel que fa a la divulgació de l'Arxiu Històric Comarcal, Quevedo afirma que "no s'entén sense la feina, encara que poc visible, que ha fet Maite Padrol", l'anterior directora. Ella va iniciar l'organització de fons, la descripció dels arxius... L'arxiver també es mostra satisfet de "l'increment de documentació a l'arxiu" i l'ampliació de la capacitat amb un nou dipòsit amb el qual s'han guanyat metres lineals d'espai que suposen "1.236 noves capses d'arxiu".
Una altra de les tasques que va prioritzar Carles Quevedo quan va arribar a l'Arxiu Històric Comarcal de Solsona va ser canviar la imatge que molta gent tenia dels arxius "com a llocs plens de pols on hom es pot perdre" amb la filosofia que "en un arxiu es pot veure tot, excepte els casos que suposen una intromissió a la intimitat de la persona que ens ha confiat determinats documents". Tot i reconèixer que els arxius "no hem fet el salt tan important que han fet les biblioteques en la nostra societat, sí que ha canviat la visió que els ciutadans tenen actualment dels arxius en general". Quevedo avalua les causes que han apropat els ciutadans als arxius i n'enumera les més importants, com ara "la polèmica dels arxius de Salamanca, la recuperació de la memòria històrica, els treballs de recerca de molts joves i l'elaboració dels catàlegs de masies municipals" que han portat a l'arxiu molts propietaris que busquen dades referents a antigues masies que ja no existeixen.
Tot i que "s'ha fet molta feina", el director de l'arxiu explica que "encara queda molta feina per fer", sobretot pel que fa al "gran repte" i l'objectiu final de l'arxiu: l'automatització total de les descripcions i la gestió de l'arxiu. En aquest sentit, Quevedo diu que "ara som a mig camí", ja que s'ha de passar d'una gestió manual a la digitalització dels continguts. Pel que fa a aquest objectiu, l'arxiver reconeix que el canvi en la direcció de l'arxiu "ha alentit la feina en aquest sentit", però es mostra convençut que la tasca de digitalització "s'haurà completat durant el primer trimestre del 2010". Un altre repte arxivístic és "la identificació de tots els fons documentals de la comarca, tant els públics com els privats".
