´Ha arribat l´hora de consolidar-nos´

Nova directora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Després d'onze anys d'activitat del Centre Tecnològic i d'haver crescut fins a situar-se com una referència en l'àmbit mediterrani, Glòria Domínguez passa a liderar aquest projecte, en el qual s'ha implicat des del principi, quan "tan sols era un somni que alguns ens vam creure"

DOLORS PUJOLS SOLSONA Glòria Domínguez i Torres és, des de principi del mes de gener passat, la nova directora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, organisme on va entrar com a becària l'any 1998. Des d'aleshores, la seva trajectòria professional i el desenvolupament del centre han crescut de forma paral·lela. Amb l'arribada al nou càrrec, assumeix el lideratge d'un projecte internacional que es vol consolidar sense deixar de banda la dinamització del territori.
Nascuda a Badalona fa 39 anys, Domínguez és enginyera tècnica agrícola, enginyera de forests, màster en economia ecològica i ambiental i doctora per la Universitat de Freidburg (Alemanya). Conscient de la responsabilitat del càrrec, aplaudeix la decisió "valenta" de la junta a l'hora de triar una mare jove per a un càrrec com aquest. "Realment la institució creu en la igualtat d'oportunitats entre homes i dones i això n'és un bon exemple", explica.

Com ha crescut el Centre Tecnològic des que hi va entrar?
Exponencialment, en tots els àmbits: en espai, en personal, en recursos, en capacitat... Quan vam començar érem quatre valents que pensàvem que això podia funcionar, era un somni que alguns ens el vam creure i vam apostar per tirar-lo endavant. Ara, quan la gent ve, suposo que ja ho fa atreta per una institució que funciona i que té un nom.

Quins objectius s'ha marcat?
A banda dels tradicionals, de recerca, transparència i formació, reforçar tot el vessant territorial: tot el que nosaltres puguem aportar al territori on és el centre. També volem incidir en el tema de divulgació i difusió de la nostra activitat. Des que estic de veïna a Solsona, moltes vegades m'han demanat què fem exactament al centre. Sabem que és impossible explicar-ho tot, però sí que ens volem apropar una mica més i que la gent sàpiga amb què estem treballant.

Quantes àrees de recerca hi ha actualment al CTFC?
Tenim 19 àrees de recerca. Però com que el centre ha anat creixent tant, ara ens hem reorganitzat i parlem de tres programes de treball, que a grans trets és el medi, la gent i la gestió com a mitjà que comunica els dos anteriors. Recentment n'hem creat una de modelització, de silvicultura i foc forestal i una d'igualtat d'oportunitats. De fet no és que les haguem creat, sinó que grups que s'han fet molt grans els hem dividit perquè es puguin organitzar més bé.

Preveuen incorporar-ne alguna de nova?
No. Com que ara ja tenim aquest triangle ben format, el que volem és consolidar-lo. Com a estratègia d'institució, després d'onze anys de creixement exponencial ara toca estabilitzar-nos, és a dir, fer la feina ben feta i intentar no créixer sinó desenvolupar-nos internament. A qualsevol empresa hi ha cicles de creixement però hi ha un moment que has de parar. Ara mateix volem mantenir el nivell d'activitat i de persones, independentment de la crisi: és una idea que ja l'havíem desenvolupat abans que estigués tan clar que entràvem en recessió.

Parlant de recessió econòmica. Com ha afectat la crisi a l'activitat del centre?
Bastant. D'ajuda directa de la Generalitat tenim una part molt pe-tita, al voltant del 12% del nostre pressupost. La resta depèn de projectes que ens encarreguen tant administracions catalanes com estatals o europees de diferents tipus. Amb les d'Europa no ho hem notat tant, però de les administracions espanyoles i catalanes sí que hem notat una davallada en el volum de contractació. A més, tenim un efecte de dos anys de retard respecte a la crisi normal perquè les administracions disminueixen el nivell de recaptació, fan pressupostos i ens encarreguen projectes. Ara bé, tenim la sort de tenir l'economia molt diversificada, amb projectes internacionals i projectes plurianuals que ens fan pensar que "sobreviurem".

A nivell internacional, ja són una referència a nivell Mediterrani. Quin és el proper objectiu?
Volem liderar projectes de recerca no només a la Mediterrània sinó a tot Europa. Pensem que els nostres investigadors ja tenen un nivell de maduresa i d'experiència en gestió de projectes suficient per, a banda de participar en projectes activament com fem ara, començar a liderar-los. És un gran repte i més tenint en compte que som un equip jove.

Per on creu que ha de passar la gestió dels boscos?
Per la pagesia. Cap model de revitalització del sector forestal que no compti des del principi amb pagesos i gestors forestals no té cap sentit, ha de ser un model integrador en l'economia. Només si garantim que hi hagi persones que puguin viure al territori podem garantir la sostenibilitat dels boscos i la seva permanència. Per altra banda, sembla que la biomassa és una nova oportunitat: la clau és donar valor als productes que tenim. També hi ha les alternatives de bolets, tòfones o pagaments de serveis ambientals. El que és important és que els productes que s'obtinguin dels boscos compensin el cost de gestió, i si no que l'administració ajudi.