Els ramaders lamenten que no s´actuï per evitar nous atacs de voltors

DOLORS PUJOLS | SOLSONA
El departament de Medi Ambient encara no ha instal·lat cap menjadora al Solsonès per resoldre la problemàtica dels atacs de voltors a bestiar viu, principalment bestiar vacum, poques setmanes abans de l'inici de la primavera, quan es registra la major part dels casos d'atacs. Per altra banda, si bé s'han rebut indemnitzacions pels caps de bestiar morts fins al moment, els ramaders lamenten que "en alguns casos s'han desestimat per manca de proves", fet que consideren "injust" ja que, en el moment del peritatge, s'havia determinat l'atac com a causa de la mort. Fonts del departament de Medi Ambient han precisat que "la indemnització es paga quan el cas és evident i dubtós", i que la resolució té en compte altres aspectes, com l'estat de salut de la vaca en el moment de l'atac.
A Unió de Pagesos tampoc no els consta que s'hagi dut a terme l'estudi del cens de voltors que s'havia de fer per valorar si hi ha excés de població d'aquesta espècie carronyaire, segons ha explicat el responsable del sindicat agrari al Solsonès, Jaume Garriga, que ha manifestat el malestar per la manca de voluntat de la Generalitat per resoldre aquest afer.
Medi Ambient es va comprometre a instal·lar canyets a la comarca per alimentar els voltors que viuen a la zona i així evitar els atacs contra el bestiar, principalment en animals ferits o mentre pareixen. Aquesta mesura encara no s'ha fet efectiva i els ramaders ho lamenten, tot i que creuen que no és la solució definitiva ja que "la població ha crescut molt i caldria reduir-la", explica Ramon Sala, ramader de boví. En la mateixa línia, Joan Marquès, també ramader i membre d'Unió de Pagesos, ha explicat que, "abans, 40 a 50 voltors atacaven una vaca, i ara els atacs són massius, de fins a 200 voltors per un sol cap de bestiar". Marquès lamenta que les actuacions de la Generalitats fins ara "han estat per quedar bé amb l'opinió pública", però "no s'ha apostat de manera ferma per resoldre el problema". Els ramaders expliquen que d'ençà de les restriccions per abandonar animals morts, hi ha hagut un perillós canvi d'hàbits d'aquesta població, en principi carronyaire, ja que la manca d'aliment els ha dut a atacar animals vius quan estan indefensos. L'única mesura que poden prendre pel seu compte els pagesos és la vigilància constant del ramat, fet que "no sempre és possible".