El Solsonès té la primera unitat de fibromiàlgia de la Catalunya central

DOLORS PUJOLSSOLSONA El Centre Sanitari del Solsonès disposa, des d'ahir, de la primera unitat pública d'atenció a la fibromiàlgia de la Catalunya central. El nou servei també és el primer de tot Catalunya que dóna resposta a tres malalties relacionades: la fibromiàlgia, la fatiga crònica i la sensibilitat química. La unitat, coordinada pel doctor Toni Fernández, inclourà, a més, una infermera i una psicòloga. La necessitat de tractar aquestes patologies ha estat una de les principals demandes de la delegació del Solsonès de l'Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia (ACAF).
El fet que la unitat d'atenció a la fibromiàlgia sigui la primera de la Catalunya central "té molt mèrit, però hi ha el problema que no podem anar a veure com funciona a Vic o a Manresa perquè no existeix", va explicar Toni Fernández, el coordinador del nou servei, que es va mostrar molt satisfet de poder-lo inaugurar. Aquest fet fa que sigui "tot un repte que la societat solsonina hem d'acceptar i que nosaltres acceptem perquè ho volem fer amb excel·lència". El doctor Toni Fernández és el coordinador d'Espanya del recentment creat grup europeu d'estudi per la síndrome de la fatiga crònica. Així, "al Solsonès tenim connexions directes amb tot Europa i les farem servir". El metge va voler agrair a les persones i entitats que ho han fet possible, entre les quals la delegació de l'ACAF, de qui va dir "us felicito i això d'avui és una victòria 100% atribuïble a l'associació". La presidenta de l'entitat, Rosa Vilar, va destacar que "tant a nivell polític com professional sempre hem tingut suport" i va agrair la creació "d'aquesta unitat per la qual tant hem lluitat des de l'associació". El president executiu del Centre Sanitari, Albert Muntada, es va mostrar "orgullós" i va explicar que "no és una unitat tancada a tres professionals" sinó que "mirarem d'ampliar-la". El president del Consell, Marià Chaure, va aprofitar per demanar la unitat d'acció política quan hi hagi necessitats socials i no "anar desautoritzant els uns als altres".