L'habilitació de les restes medievals del palau episcopal com a patrimoni visitable és la voluntat tant del bisbat com del consistori solsoní, però ara els cal saber com finançar la intervenció. El bisbat ha anunciat que no es farà càrrec del cost addicional que ha suposat l'aparició de les restes, i l'Ajuntament, en principi, no hi preveu destinar fons propis, si bé creu que és important que es pugui incorporar dins l'itinerari d'espais d'interès de la ciutat. Tot i que ha matisat que "no hi ha res segur", l'Ajuntament ha avançat que una part del finançament podria venir per mitjà del Pla de Barris i que sol·licitaran una subvenció per a béns immobles de notable valor cultural al departament de Cultura, segons ha informat l'alcalde de Solsona, David Rodríguez.

El bisbat de Solsona és parti-dari que es pugui destruir el mur que separa el Vall Calent del pati interior de la seu episcopal i "que es pugui recuperar també la font, el nostre desig és fer-hi un circuit tancat visitable durant el dia", va explicar a aquest diari mossèn Xavier Novell, vicari episcopal. Ara bé, Novell va puntualitzar que "aquest projecte pactat amb la Generalitat està supeditat que algú estigui disposat a finançar-lo". El bisbat assumirà la part ja prevista en el projecte de rehabilitació del palau episcopal, però les noves inversions que suposaran les troballes arqueològiques no les vol assumir.

En aquests moments, la intervenció arqueològica al palau episcopal és en mans de l'arqueòleg municipal, Pere Cascante, que lidera treballadors d'un pla d'ocupació de l'Ajuntament. Per tant, de moment, "l'Ajuntament hi aporta l'estudi arqueològic amb la participació de l'arqueòleg municipal" i compta amb diferents ajuts per a aquestes actuacions, com ha explicat el regidor d'Urbanisme, Martí Abella. L'Ajuntament va acordar amb el servei d'arqueologia de la Generalitat "que tancaríem la fase d'estudi del que s'ha trobat i en faríem una proposta arqueològica". A partir d'aquí, caldrà buscar finançament per fer aquesta zona visitable. L'alcalde, David Rodríguez, ha afirmat que intentaran "al màxim" conservar les restes "sempre que trobem com sufragar el projecte". Rodríguez ha dit que l'última solució seria tapar-ho.

El bisbat ha pagat façanes

L'Església ha assumit el 50% del cost de les obres de millora de les façanes del palau episcopal (amb ajuts puntuals d'algunes administracions), mentre que el 50% restant l'ha aportat el departament de Cultura de la Generalitat. La rehabilitació d'aquestes façanes es va incloure, inicialment, en el pla director de restauració de la catedral. Però el fet que el Pla de Catedrals del ministeri de Cultura no prevegi actuacions a la seu del bisbe va obligar els arquitectes a modificar el projecte i els responsables del bisbat a buscar noves vies de finançament. Amb l'aparició dels vestigis al pati interior del palau, el bisbat assumirà la part que ja hi havia dins el projecte de rehabilitació, però no els costos addicionals que suposarà fer l'espai visitable.

Les intervencions per a la constricció d'un pàrquing subterrani per als vehicles dels responsables del bisbat van deixar al descobert un seguit de restes d'alt valor patrimonial i històric, que han obligat a aturar la construcció del garatge. Entre aquests murs, destaquen un tram de la muralla construïda al segle XIV i un dipòsit d'aigua modern que aprofitava l'espai de l'antic fossat que envoltava la ciutat i que gràcies a aquesta troballa s'ha pogut documentar per primera vegada.

La voluntat d'incorporar aquesta zona com a espai d'interès de la ciutat és compartida per l'Ajuntament, el bisbat i la Generalitat, però ara caldrà buscar-ne el finançament que ho faci possible. Avui hi ha una reunió per a aquest tema.