´L´Església ha comès el pecat de no tenir una productora audiovisual´

El portal, creat per un grup de catòlics, vol potenciar els punts forts de l'Església catalana: l'educació en el lleure, les escoles catòliques i l'acció social per intentar canviar la idea que es té de l'Església i potenciar aquests pilars acceptats i reconeguts socialment

Aquest cap de setmana, Solsona ha acollit la primera Jornada Diocesana de Mitjans de Comunicació, en la qual s'ha debatut la relació de l'Església amb els mitjans i s'han donat alguns consells per a la redacció periodística. Jordi Llisterri hi ha fet la conferència titulada Per què els mitjans de comunicació fan aparèixer l'Església tan negativament? Els condicionaments de la presència de l'Església als mitjans.

Per què creu que es parla més bé d'altres religions, com el budisme, que de la catòlica?
Perquè al llarg de la història, la religió catòlica ha fet aportacions positives, però altres no les ha fet gens bé. Així, carrega una sèrie d'estereotips molt negatius, que moltes vegades no són justos. No sortim immaculats.
És positiu que els casos de pederàstia surtin a la llum?
La culpa no és dels mitjans de comunicació, sinó de la gestió interna del problema. El problema gran és que un capellà abusi d'un nen, però, a més, durant molts anys s'ha cregut que això s'havia d'amagar, i ara surten tots de cop. S'ha creat una crisi sense precedents, però cal no oblidar que hi ha gent anticlerical que hi ha trobat un filó d'or.
Hi ha rectors de nova incorporació que tenen unes idees més pròximes a l'Església de principi de segle XX.
El problema de fons és que l'Església ha tingut la temptació de fer passar bou per bèstia grossa quan ha faltat gent. La pressió de no tenir seminaristes en alguns casos ha portat a ordenar gent amb un perfil no idoni, i això ho pagarem d'aquí a uns anys. L'objectiu d'un capellà és exercir el paper de figura conciliadora i integradora. Si hi ha una fractura dins la comunitat, és que el capellà, com a màxim responsable de la comunitat, no ha fet bé la seva tasca sacerdotal d'unitat i concòrdia.
Creu que les idees de l'Església i de la societat actual xoquen a vegades?
El missatge no és fàcil de vendre. L'Església ha de revisar i actualitzar alguns temes, i altres hauria de saber explicar-los més bé. A vegades, el problema no està en el què, sinó en el com s'explica. El missatge pot quedar reduït a un eslògan simple i, a vegades, incomprensible.
Els alts càrrecs eclesiàstics són prou accessibles als mitjans de comunicació?
No. Els costa entendre-ho, i no és una acusació. En alguns casos no estan formats ni sensibilitzats per afrontar-ho, sigui per la generació a què pertanyen, pel seu tarannà o per la seva manera de ser. És veritat que que quan l'Església es presenta com a institució, té una cara força antipàtica, i és bàsicament perquè els bisbes no eren escollits per ser bons comunicadors. No s'ha donat prou importància a la comunicació. Tot i això, l'evolució és positiva. Que Solsona dediqui unes jornades a aquest tema, vol dir alguna cosa.
Quin paper juguen els mitjans de comunicació de l'Església?
Així com de cara enfora l'Església no s'ha preocupat de la comunicació, internament funciona bastant bé. Els fulls dominicals són una de les publicacions amb més tirada de Catalunya i la majoria de diòcesis tenen alguna mena de butlletí informatiu.
Canviarà la situació amb l'arribada de la TDT?
Quan es van treure les llicències de canals no se'n va demanar cap, i s'entén. Ara, però, el principal pecat i defecte de la comunicació de l'Església catalana d'avui és no tenir una productora audiovisual que ofereixi informació ben feta. En l'àmbit comunicatiu hem de ser prepositius i omplir mitjans de comunicació, i no només estar a la reactiva.